RUTA DEL CARES

DE CAÍN A PONCEBOS !" LA GARGANTA DIVINA"

Ens situem en el Parc Nacional de Picos de Europa, figura de protecció que va rebre l'any 1995.
La ruta del Cares, és una de les caminates més populars dins d'aquest Parc, i que no podeu deixar passar, si teniu previst visitar-lo.

Aquest sender transcorre entre Caín, en la provincia de León, i Poncebos, ja en la comunitat Càntabra. En l'antiguetat aquesta ruta, era l'única vía de comunicació entre les dues poblacións.

Es tracta d'un camí excavat en plena roca, a mitja altura, entre els anys 1945 i 1950, per al manteniment d'un canal d'aigua construït a principis de segle, i que era font d'alimentació d'una central minihidràulica situada a Camarmeña-Poncebos. Tota una gesta de titans, mescla d'èpica i tragèdia, en la que van participar més de 2000 homens a contra rellotge.




Antany només transitat per pastors, i que avuí en dia, s'ha convertit en un dels senders més visitats per els excursionistes.
 

Canalització d'aigua.

VALOR MEDIAMBIENTALS

El riu Cares encarregat d'esculpir durant milions d'anys la vall a la que li ha donat nom, separa el massís del Cornión (L'occidental o de les Santes) ,del massís de los Urrieles, que poseeix les cotes més altes del Parc Nacional. 14 dels seus cims, superen els 2600m d'altitud, estan al capdavant La Torre de Cerredo (2650m). Però sens dubte, el "Pico Urriellu" o "Naranjo de Bulnes" pren especial importància i rellevància per ser considerat històricament molt important en el alpinisme Espanyol.

El Parc es caracteritza per ser el massís calcari més important de l'Europa Atlàntica. Compta amb boscos ben desenvolupats, pasturatges, quatre cursos de rius que esculpiren congostos profunds i perfectament definits, cims, barrancs, formacions calcàries, avencs de gran profunditat...i habitants, pobladors sense els quals aquestes terres  no serien el que són...i que conviuen amb aquesta narutalesa, respectant-la e intengrant algunes activitats ganaderes amb total normalitat amb l'entorn. Com sempre havien fet.

Entre els seus singles habita l'isard,  cabirols, llops....entre les aus destaques el Gall salvatge (urogallo), els voltors i les Aguiles reials. Existeixen també diversos programes de recuperació i conservació de l'espècie amenaçada Trencalòs (Quebrantahuesos).
Els boscos són de característiques Atlàntiques......Però sobretot el que destaca d'aquest meravellós indret, és l'història que l'embolta...i que està escrit en cada pedra, en cada poble, en cada casa, i en les cares dels seus habitants, que sempre seran els millors guies d'excursions. I ens ajudaran a entendre cada racó d'aquest paisatge.

 FITXA TÈCNICA

Distància: 11 km (anar)

Desnivell : 300m.

Durada aproximada: 3'30h (anar)
Tipus: Lineal.

Dificultat : Baixa

Punt de partida: Caín (León) o Poncebos (Cantabria).

Figures de protecció: Parc Nacional Picos de Europa.






ITINERARI 

Aquesta és una ruta amb una dificultat molt moderada i apta per a quasi tot tipus de senderista. El desnivell és pràcticament zero durant tota la senda, llevat dels últims 2'5 km, on hi trobarem en sentit Cares-Poncebos un desnivell d'uns 300m de baixada, i per tant a la volta una costera pronunciada. Així doncs, l'única dificultat són els kilòmetres, 22'5 en total. És per aquest motiu, que molts visitants opten per planificar-se la visita i dividir-se en dos grups. Cadascun começar a fer la ruta en un sentit, així quan es creuen a mitan camí, s'intercanvíen les claus dels cotxes, i només han de fer la ruta en un sentit. 
Hem de saber però, que per carretera, aquests dos municipis disten més de 100 km! 

 

Si no teniu la posibilitat de fer el intercanvi de claus, i no voleu fer la ruta sencera,  una recomanació, que per supost pot ser rebatuda, serà començar-la desde la part Lleonesa, Caín. Evitareu começar per la part més dura de la ruta (en Poncebos). El barranc és més estret i tancat,  la ruta transcorre paral·lela al riu, que brolla amb força en tot el seu recorregut, i a més passarem per diversos tùnels, que faran el sender realment espectacular.

En Caín, hi han diversos restaurants,bars i pensions, que per el preu d'una consumició vos deixaran aparcar el cotxe al seu parking.També podreu deixar-lo fora si aneu en èpoques de poca afluència de turistes.

Només pensar que els homens van excavar aquest túnel, dia i nit, sense descans fins aconseguir completar tot el recorregut per a que el canal d'aigua, arribara a la central minihidràulica de Poncebos, posa el pèls de punta.

Vos recomanem fer la ruta entre maig-octubre, deixant de banda el mes d'agost, ja que les aglomeracions en les que us trobareu són nombroses, i a més de que el camí es estret, la ruta pert part del seu encant.

El camí és fàcil i agradable. Les coves i túnels ens proporcionaran ombra i frescoreta, molt agradable en dies assolellats com el que nosaltres vam tindre al mes de setembre. Porteu aigua suficient per a tot el recorregut! estem al costat del riu, però l'anireu deixant molt a baix del congost, i no tindreu oportunitat de baixar per agafar-ne.

Una de les fites més característiques de la ruta del Cares, són els  ponts del Rebeco i de Bolín.

No us extranye encontrar isards per tot el recorregut, fàcilment visibles, i  poc espantadissos a la presència dels turistes, ja que estan molt acostumbrats al pas de la gent per aquest territori, que una volta els va pertanyer casi en exclusiva.

Una de les fotos de la senda, la trobem en aquest punt, on creuarem un pont, que no sols separa un barranc, sinó la província de León i la comunitat d'Asturies! Separació per a aquestos habitants, només referent als llibres i mapes, ja que han estat  sempre units per aquestos impressionants paisatges i tota la història que els rodeja.

RECOMANACIÓNS ABANS DE LA VISITA:

Aglomeracións: No ens equivoquem quan els hem dit, que és una de les rutes més populars i conegudes del Parc Nacional. Fàcil per el seu desnivell, i en vistes realment espectaculars. Tot junt, dona lloc a la seua inevitable massificació en períodes estiuencs. 

Recorregut: Heu d'estar ben segurs, dels kilómetres que sou capaç de fer. I si no podeu recorrer 23 Km, no intentar arribar de Caín a Poncebos, o al revés. Recordeu que per carretera, el cotxe el teniu a més de 100 km de distància.

Desidratacions: No és posible agafar aigua en tot el camí, i la ruta es de 11 quilòmetres, a més si la feu en estiu, l'ombra escaseja.

Vertígen: La ruta està excavada a la pedra, a voltes a una altura considerable del fons de la vall....i en canal de pas, és estret...si a aquest factor li sumem que estiga transitat, pot dificultar el pas...i afavorir la sensació de vertigen.

De volta a Caín, després d'haver passat tot el dia caminant, de desconexió total disfrutant d'aquestes terres, res millor que refrescar-nos en les aigües del riu que ha donat nom a aquest congost i a la ruta, que sens dubte és i seguirà sent un referent en el senderisme del Picos de Europa.

Disfruteu !!! 

Ens veiem Entre Senders!!

NAIXEMENT DEL RIU PALANCIA

FONT DE LOS CLOTICOS-NAIXEMENT RIU PALANCIA

El Palància és junt al Millars, un dels dos principals rius de la provincia de Castelló.

En aquesta ruta, arribarem fins al seu naixement, al terme municipal del Toro, en la comarca de l'Alt Palància. 

Es tracta d'un riu catalogat com a curt, d'uns 85 km de recorregut i una superficie de conca d'uns 910m2, que desemboca al terme de Sagunt, ja en la provincia de València. 

VALORS MEDIAMBIENTALS

A la seva capçalera, aquest riu presenta una qualitat de l'aigua elevada, d'ahí el valor ecològic d'aquesta ruta que trasncorre desde el terme municipal de Bejís fins al naixement, a l'estret del cascajar. 

És una llastima que no pugam dir el mateix de la resta de trams del riu...on ha estat contaminat per els vertits urbans, i fortament aprofitat per al reg, donant lloc a que al seu pas per la localitat de Sagunt, sigue un riu sec.

La geografia d'aquest punt de la provincia és abrupta, i amb una altitud mitja d'uns 800 metres. Aquestes condicions propícien que la seva fauna i flora sigue variada.
La major part dels boscos per els que passarem es tracten de pinades, tant de pi pinastre com pi halepensis, carrascals, brucs, teixos, grèvols...així com a la part baixa, arbres típis de ribera, a la vora del riu Palància.

FITXA TÈCNICA

Distància: 8Km

Desnivell : 130m

Durada aproximada: 2'30h
Tipus: lineal, o circular.

Dificultat : baixa

Punt de partida: Fuente los Cloticos. Bejís.

Figures de protecció:Microrreserva.

ITINERARI
Per començar la ruta ens dirigirem a la localitat de Bejís, i desde allí empendrem una carretera molt estreta fins l'àrea d'esbarjo, la Font dels Cloticos. No sense abans donar una volta per la petita localitat situada a 800 metres d'altitud, i que té les característiques típiques dels nostres pobles d'interior. Ademés compta amb un aqüeducte d'època romana.
Una volta passada la embotelladora, arribarem a la Font dels Cloticos, i al camping que rep el mateix nom.
És moment de deixar el cotxe, proveir-nos d'aigua, i començar a caminar.

La distància entre aquesta àrea i el naixement, és d'uns 4 km.La pista asfaltada en un primer moment, està senyalitzada, i comença just darrere de la font. Poc a poc anem guanyant altura. Desde la pista podrem observar baix a la vall del riu, i a la nostra dreta l'aldea del Molinar, actualment molt ben conserbada i restaurada. Un lloc idíl·lic ple de pau.
Arribarem a una bifurcació, i nosaltres seguirem el sender de la esquerra, està indicat,i que s'endinsa cap al bosc. Molta gent deixa per aqui el cotxe, i acurten d'aquesta manera la ruta, però no tots els vehicles poden accedir. Poc a poc seguim pujant i cada cop, el bosc es farà més espés.


I finalment arribarem a una espècie de clar, barranc del Resinero. En aquest punt deixarem la pista per continuar per una senda.
Inmediatament trobem el senyal que ens indica que ens trobem en una microreserva de flora , i que ens dirigim cap al naixement del riu Palància i  l'estret del Cascajar.

Seguim per la senda aquesta volta repleta de vegetació típica de ribera

Transcorre paral·lela a la llar del riu, el qual creuarem varies voltes fins que les parets de pedra calcària es van estretant cada volta més, i van convertint-se en l'anomenat "Estrecho del Cascajar" on de baix de les roques vorem brollar per primera volta aquest riu, donant vida a aquest paratge, i que aigües a baix desembocarà en el mediterrani, ja la provincia de València.

Si heu arribat fins ací, no us podeu quedar sense passar per l'estret. Espectacular passadís de pedra blanca i polida, on en alguns trams la separació entre les parets oposades, només és d'un parell de metres. És impressionant adonar-se'n de la suavitat d'aquestes roques moldejades en algun moment llunyà...per el pas de l'aigua. Voreu ple d'aigua cristalina sens dubte seria tot un privilegi per als sentits!

La falta de pluges però ens deixen travessar-ho sencer, fins que poc a poc s'obri, i es converteix de nou en un barranc. Alguns segueixen desde ací la ruta circular, que els portarà fins El Molinar, i de nou al paratge de lleure, els Cloticos. Nosaltres, hem preferit fer mitja volta, i disfrutar una vegada més, del passadís calcari i del  naixement d'aigua fresca i viva del Palància!

Disfruteu !

Ens veiem entre senders!!

FAGEDA DEL RETAULE

RUTA A LA FAGEDA DEL RETAULE 

EL FAIG PARE I EL PI GROS

Inauguraré aquest bloc, en una de les rutes més espectaculars que tenim prop de Castelló: La Fageda del Retaule. Indret idíl·lic per els paisatges que atravessarem, que compta amb la fageda més meridional de tota Europa. I on els penyasegats, els barrancs i congostos, els boscos de pins i l'aigua, seràn els nostres companys de viatge. Sense dubte, un lloc perfecte per a perdre's.

Fageda del Retaule

FITXA TÈCNICA

Distància: 24km (a/t)

Desnivell acumulat: 1080m

Durada aproximada: 6'30h en parades.

Dificultat : Moderada. Aficionats.

Punt de partida: Àrea recreativa de la Fou. Embassament d'Ulldecona.

Protecció: Parc Natural dels Ports i Reserva Natural Parcial de la Fageda dels Ports (2001). Arbres monumentals.

VALORS  MEDIOAMBIENTALS

Per situar-nos en aquesta ruta, els diré que ens encontrem en el llimit de tres Comunitats Autónomes, el País Valencià, Catalunya i Aragò. On convergeixen els espais naturals protegits del Parc Natural dels Ports (Tarragona), Parc Natural de la Tinença de Benifassà (Castelló) i la no menys important paisatgísticament, comarca de la Matarranya (Teruel).

La gran diversitat de hàbitats que podrem encontrar en aquesta ruta, són una pinzellada, que ens demostraran el gran valor ecològic de la zona. 

Podrem disfrutar de la vegetació de ribera, hàbitats d'aigua dolça, boscos de pi negre, de pi carrasc (per sota dels 800m), robledals, carrascals (dels més importants del País Valencià, tant en estructura com en extenció), formacións calcaries, coves, roquedals i barrancs amb vegetació endèmica,  manantials, rius....i per supost, fagedes.

Cal destacar, sense oblidar-nos de la resta de indrets, un  dels espais d'obligada visita i que és l'objectiu d'aquesta ruta, la Fageda del Retaule, que compta amb un dels arbres monumentals més singulars d'aquesta zona, El Faig Pare. De formes capritxoses, inspira llegendes i màgia. Amb múltiples ramificacions, i amb les arrels al descobert, fa una mesura d'uns 25 metres d'alçaria i es creu que aplega als 250 anys de longevitat, próxim al llimit d'aquesta espècie. 

Un dels altres arbres singulars és el Pí Gros. De merescuda visita i  un dels més grans del territori Espanyol. Fa uns 4'5 metres d'amplaria, amb un diàmetre mitjà de 2 metres, i 33 metres d'alçaria. S'estima que presenta una longevitat de més de 700 anys. Sense dubte, no us deixaran indiferents.

Faig Pare

i

Pi Gros

ITINERARI

El punt de referència de la ruta, pot ser l'embassament d'Ulldecona, situat entre els municipis de la Senia i La Pobla de Benifaçà, i que perfilarà  aigües a baix, el cabal del  Riu Senia. Curs hidrològic que separa les provincies de Tarragona i Castelló.
Venint de la Senia, creuarem el pont de l'embassament, i girarem a la dreta, endintsant-nos per la pista forestal, fins aplegar a la Font del Fou a uns 8 Km, on els més atrevits podràn deixar el cotxe, per començar la nostra ruta. Si vosaltres també ho preferiu, recordeu , circuleu amb moderació i cura. Degut als badens, clots i socabons, no tots els automòbils podràn recorrer la pista sencera. Nosaltres ens hem aturat abans. Teniem ganes de gastar les botes!

Uns 400 metres abans de l'àrea recreativa de la Font del Fou , podrem vore una caseta dels forestals. En aquest punt baixarem per la pista que hi ha darrere de la cadena que impedix el pas de vehicles, i ens dirigirém cap al barranc, seguint  la llera seca del riu.
Seguirem per aquesta senda principal, on podrem disfrutar de la gran bellesa dels paisatges que ens envolten. Són nombroses i a cadascú més original, les formes calcàries que hi vorem.

 

Al llarc d'aquest recorregut no pararem de guanyar altura, poc a poc, fins aplegar a La Font del Teix, on podrém observar segons l'època de l'any, en més o menys quantitat, com brota l'aigua sota una  pared de pedra gegant. Segons la nostra apreciació i per la presència d'alguns macroinvertebrats aquàtics, indicadors de la qualitat de les aigües, podem dir que es tracta d'un lloc molt net, i sense cap tipus de contaminació.

Un poc més adalt, tenim dos opcions, o continuar per la pista principal, més llarga però amb un desnivell més progresiu, o agafar una drecera per una senda pronunciada, bordejant el Racó de l'Avellanar. Nosaltres vam triar aquesta opció per anar, i a la tornada vam obtar per la pista principal.

L'ascens és dur, el desnivell en aquest tram és pronunciat, però les vistes que tenim , be mereixen la pena. Ens trobarem un petit tram, on haurem d'arrapar-nos per les roques i la pared, res complicat, que ens donarà accés a la Cova dels Forats i el Collet de l'Herba Sana. I des d'on sen's alça majestuós davant nostre, el Morral del Catinell (1235m).

Poc a poc, seguint la senda, la vegetació es fa cada volta més espesa i humida. Passant de boscos de pins i carrasques amb matorral típic mediterrani , a les primeres fagedes, i falgueres...i de nou!  ens trobarem amb la pista que haviem deixat anteriorment, just en el punt on hi ha un reixat per a prohibir el pas del vehicles.

Estem a les portes de la fageda, i comencem a endinçar-nos en l'ombrejat bosc, però no sense abans refrescar-nos en la Font del Retaule. Lloc perfecte per agafar forces, repostar aigua i refrescar-nos.La major part de la ruta és asolejada.
Recordeu aquest lloc! perque hi tornarem! prop d'aquesta font i per la mateixa senda, es troba el Pi Gros!
Una vegada hem descansat, seguim per la pista cap al bosc, La Fageda del Retaule. Aquesta volta l'ascens es fa més agradable gràcies a l'ambient humit i refrescant que ens proporcionen les fagedes. Arbres de fulla caducifòlia, robustos i de gran talla, que poden aplegar fins els 30 o 40 metres. Les branques laterals es disposen lateralment,  per captar la major llum posible, motiu que fa que aquestos boscos tinguen un aspecte tant sombrejat, no permetent que creicxa en el sotobosc, quasi cap tipus de vegetació. I creant un microclima únic, i poc comú en aquestes latituds.
No vos deixarà indiferents.
Continuem caminant, i en breu ens encontrarem en el majestuós i més il·lustre habitant d'aquest paratge. El Faig Pare. Monumental i de gran bellesa, igual que el indret que l'ha vist naixer i creixer. És en aquestos llocs, on ens oblidem del cansamnet que portem damunt, i on tots els esforços que hem fet, es veuen àmpliament recompensats.

                                                                 





Només cal disfrutar de la bellesa que tenim davant. Respirar i desconectar.










Després de despedir-nos d'un dels llocs més màgics que tenim prop de casa, ens posem en marxa per a buscar el següent arbre monumental de la ruta. El Pi Gros. Tornem per la pista fins encontar-nos de nou amb la Font del Retaule. Agafem la senda i a pocs metres encontrarem una fita de pedres a l'esquerra que ens indica que hem de seguir pujant cap a dalt. La senda fins al Pi, es curta però molt empinada. L'esforç, una volta més, mereixerà la pena! Gairebé sense adonar-nos alçarem els ulls, i ahí està, el gegant de tots els pins. En més de 700 anys de vida....cuanta gent habrà vist passar...et fa sentir petit e insignificant. Però agraït d'haver-te permés coneixer-lo.

Si l'observem per la part de darrere, us fixareu que té una serie de claus de ferro al llarc d'un gran tram del tronc, subjectant-lo, per evitar que es trenque.
L'esquerda, es una ferida, conceqüència d'un raig.






Tornem a baixar per la mateixa senda escarpada, fins aplegar al punt on trobarem la fita. Podem anar cap a la dreta i tornar a passar per davant de la Font del Retaule, i descendir per la pista. Però aquesta volta, hem decidit anar a la dreta i inspeccionar on es dirigeix aquest camí. Finalment arribarem a la mateixa pista forestal que haviem seguit abans. Al punt on es troba la porta de reixa. Podreu elegir desfer el camí, o fer-lo tot per pista forestal.

Ara es hora de tornar a casa i reviure tot el que hem vist avuí. Que és molt.  Ens queden uns 12 km per davant, i un paisatge canviant segons l'altitud a la que ens trobem.

Espere que disfruteu tant com nosaltres!!! 

Ens veiem entre senders!!!