Ens encontrem en el Parc Natural de la Serra d'Espadà., segón parc en extenció del País Valencià, declarat el 29 setembre 1998.
Inclou, 19 municipis.
La ruta d'avuí es troba en terme de Benitandús, petit poble de 16 habitants, que pertany a Alcudia de Veo. Un pont de pedra que creua el riu, ens donarà pas a la plaça del poble. Menuda i presidida per una església.
Podeu deixar el cotxe, sempre intentant no destorbar.
FITXA TÈCNICA
Distància: 6'46km
Desnivell : 555m /\535 m
Durada aproximada: 3'30h
Tipus: Circular
Tipus: Circular
Dificultat : Fàcil.
Punt de partida: Benitandús, Alcudia de Veo, (Castelló).
Figures de protecció: Parc Natural Serra d'Espadà.VALORS MEDIAMBIENTALS
Parc Natural singular perqué és l'únic que està cobert de sureres. Arbre de fulla perenne, que viu d'entre 150 i 250 anys, pot fer uns 15 metres d'açada, d'un gran valor, i amb la explèndida capacitat de rebrotar després d'un incendi, gràcies a la seva particular escorça.
La Serra d'Espadà, es troba delimitat per les valls del riu Millars i el Palància. Gràcies al seu relleu i orientació els vents són canalitzats, i afavoreixen la penetració de corrents d'aire humit provinent de la mar, generant un ambient, més fresc que als voltants. La boira és un fenomen habitual.
La Serra d'Espadà, es troba delimitat per les valls del riu Millars i el Palància. Gràcies al seu relleu i orientació els vents són canalitzats, i afavoreixen la penetració de corrents d'aire humit provinent de la mar, generant un ambient, més fresc que als voltants. La boira és un fenomen habitual.
Geològicament podrem trobar tant sóls calcàris com de gres roig, el que també contribuirà a la diversitat botànica del parc.
L'activitat per exel·lència de la Serra d'Espadà és la recolecció i manipulació del suro i posterior transformació en taps.
UN POC MÉS SOBRE EL SURO...
La surera, és l'únic arbre capaç de regenerar la seua escorça. S'extrau de forma artesanal, durant l'estiu que és quan genera una savia que facilita la separació entre el tronc i l'escorça. Als pocs dies de l'extracció de l'escorça comença a regenerar-se.
El primer suro anomenat "bornizo" és el que s'obté en la primera recolecció que es fa quan l'arbre té entre 30 i 50 anys. A partir d'aquest moment es pot recolectar cada 9- 14 anys. Les sureres, poden viure fins uns 250 anys.
El procés de l'activitat una volta extret el suro, consisteix bàsicament en bollir-lo en aigua, i posteriorment, es procedeix al seu magatzematge en pileres al aire lliure durant un període de 2 anys. Una volta transcorregut aquest temps es torna a bollir i en 2 semanes es talla en tires i es troceja. Després ja estaran llestos per elaborar els taps.
Començarem la ruta creuant el pont de Benitandús, i sortint a la carretera, (cv-223) ens dirigirem cap a l'esquerra, direcció Veo. La senda, en el seu primer tram, no està excessivament senyalitzada. Podeu guiar-vos amb aquest mapa, just quan la carretera fa una corba, trobareu una senda, abandoneu la carretera i endinseu-vos deixant unes masies a l'esquerra.
ITINENERARI
Començarem la ruta creuant el pont de Benitandús, i sortint a la carretera, (cv-223) ens dirigirem cap a l'esquerra, direcció Veo. La senda, en el seu primer tram, no està excessivament senyalitzada. Podeu guiar-vos amb aquest mapa, just quan la carretera fa una corba, trobareu una senda, abandoneu la carretera i endinseu-vos deixant unes masies a l'esquerra.  |
| Mapa Benitandús- Orgues- Benitandús |
El primer tram és molt fàcil, plà i transcorre per una senda prou ampla. Però pronte us trobareu en una bassa d'aigua, que rodareu i una volta arribeu a ella, el camí comença a pujar en zig-zag fins quasi la part més alta de la ruta.
És aquest tram el que no està gaire senyalitzat, però és prou fàcil intuir el camí.
En aquesta part de la ruta, els pins i les sureres s'entremesclen. La pendent és notable, i en algunes parts, heu d'anar amb compte de no relliscar.
 |
| Principi de la ruta. |
 |
| Bassa d'aigua |
 |
| Senyals que marquen el camí. |
 |
| Soca d'un enrevessat Pinus pinaster. |
 | |||
| Poc a poc anireu guanyant altura, i les vistes son inmillorables. |
 |
| Tram d'ascens. |
 |  |
| Hi ha alguns punts, on si no disposeu de mapa, és un poc fàcil no tindre clar quin camí hem de seguir. Anoteu aquestes premises, heu d'arribar al punt més alt d'aquesta vessant i una volta ho feu, després sempre encaminar-vos cap a la dreta, cap als Orgues, per a donar-los la volta per darrere. |
Perdudes i entremesclades en la vegetació, podreu trobar restes de trinxeres de la guerra civil conservades quasi intactes.... que inevitablement ens recordaran un capítol amarg de la nostra història....
A la part alta de la vessant, i una volta us aneu encaminant cap a la dreta, per arribar als Orgues , podreu disfrutar de l'ombra que dona el bosc de pinastre, característic per les seves pinyes cóniques i allargades, i les seves fulles rígides, grosses i foça llargues.
 |
| Gràcies a la situació geogràfica d'aquestes muntanyes de Benitandús, ofereixen molt bones vistes de part de la comarca de la Plana Baixa, i la plana Alta, la Serra d' Irta, el Desert de les Palmes, i el Penyagolosa. |
 |
| Desde el punt més alt dels Orgues, podeu veure en dies clars, fins i tot la mar. |
Els Orgues de Benitandús fan una alçada
en el seu punt més alt, de 724 m. Són un espectacular masis rogenc, de
formes capritxoses erosionades per l'aigua.
Uns metres abans d'arribar al cim, trobareu senyalitzat a mà dreta el camí per a descendir cap a Benitandús.
Una volta al cim, podeu també agafar altres senders, que us portaran al poble de Sueras, o a les restes del Castell de Mauz (582m). Fortalesa musulmana construída al S. XII, que si teniu un poc de temps, val la pena visitar.
Però no penseu que ja ho heu vist tot!! Si agafeu el camí de baixada, els Orgues, us deixaran una de les estampes més boniques de tota la ruta d'avuí. No apte per a gent amb vertígen, i per a la resta, sempre amb molta cura, sobretot si camineu amb xiquets.
 |
| A la part de baix, podreu veure, Benitandús. |
 |
| Lloc perfecte per relaxar-se i contemplar. |
Una volta de baixada, el sender està perfectament senyalitzat per marques de color. Estareu pràcticament tot el temps, envoltats de sureres, que segons l'època de l'any en que ho visiteu, podreu trobar-les amb fruits, gles, ( setembre-gener). O preparades per a la recolecció de la seva escorça grossa i rugosa, a l'estiu.
La senda, sortirà a la carretera a l'altura d'un antic molí que aquesta volta, per desgràcia, la falta d'aigua ens permet veure sense dificultat dins del pantà.
Agafarem la carretera cap a la dreta, tenint cura dels cotxes, i aviat voreu de nou el poble, aquesta volta per el costat contrari d'on l'havieu deixat al começar l'excursió.
Ja estem en Benitandús. Moment perfècte per fer-li una ullada, passejar per els seus escassos carrers, paral·lels al riu, menuts i poc poblats...contemplar algunes de les cases derruïdes per el pas dels anys i el despoblament...i d'altres, que comencen a donar-li de nou vida...carrers que al 1900 l'habitaven 83 persones...i al 2006, tan sols 16 habitants.
Entre senders.
A la memòria del meu avi, que va néixer a Benitandús, i recórrer totes aquestes muntanyes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada