NAIXEMENT DEL RIU PALANCIA

FONT DE LOS CLOTICOS-NAIXEMENT RIU PALANCIA

El Palància és junt al Millars, un dels dos principals rius de la provincia de Castelló.

En aquesta ruta, arribarem fins al seu naixement, al terme municipal del Toro, en la comarca de l'Alt Palància. 

Es tracta d'un riu catalogat com a curt, d'uns 85 km de recorregut i una superficie de conca d'uns 910m2, que desemboca al terme de Sagunt, ja en la provincia de València. 

VALORS MEDIAMBIENTALS

A la seva capçalera, aquest riu presenta una qualitat de l'aigua elevada, d'ahí el valor ecològic d'aquesta ruta que trasncorre desde el terme municipal de Bejís fins al naixement, a l'estret del cascajar. 

És una llastima que no pugam dir el mateix de la resta de trams del riu...on ha estat contaminat per els vertits urbans, i fortament aprofitat per al reg, donant lloc a que al seu pas per la localitat de Sagunt, sigue un riu sec.

La geografia d'aquest punt de la provincia és abrupta, i amb una altitud mitja d'uns 800 metres. Aquestes condicions propícien que la seva fauna i flora sigue variada.
La major part dels boscos per els que passarem es tracten de pinades, tant de pi pinastre com pi halepensis, carrascals, brucs, teixos, grèvols...així com a la part baixa, arbres típis de ribera, a la vora del riu Palància.

FITXA TÈCNICA

Distància: 8Km

Desnivell : 130m

Durada aproximada: 2'30h
Tipus: lineal, o circular.

Dificultat : baixa

Punt de partida: Fuente los Cloticos. Bejís.

Figures de protecció:Microrreserva.

ITINERARI
Per començar la ruta ens dirigirem a la localitat de Bejís, i desde allí empendrem una carretera molt estreta fins l'àrea d'esbarjo, la Font dels Cloticos. No sense abans donar una volta per la petita localitat situada a 800 metres d'altitud, i que té les característiques típiques dels nostres pobles d'interior. Ademés compta amb un aqüeducte d'època romana.
Una volta passada la embotelladora, arribarem a la Font dels Cloticos, i al camping que rep el mateix nom.
És moment de deixar el cotxe, proveir-nos d'aigua, i començar a caminar.

La distància entre aquesta àrea i el naixement, és d'uns 4 km.La pista asfaltada en un primer moment, està senyalitzada, i comença just darrere de la font. Poc a poc anem guanyant altura. Desde la pista podrem observar baix a la vall del riu, i a la nostra dreta l'aldea del Molinar, actualment molt ben conserbada i restaurada. Un lloc idíl·lic ple de pau.
Arribarem a una bifurcació, i nosaltres seguirem el sender de la esquerra, està indicat,i que s'endinsa cap al bosc. Molta gent deixa per aqui el cotxe, i acurten d'aquesta manera la ruta, però no tots els vehicles poden accedir. Poc a poc seguim pujant i cada cop, el bosc es farà més espés.


I finalment arribarem a una espècie de clar, barranc del Resinero. En aquest punt deixarem la pista per continuar per una senda.
Inmediatament trobem el senyal que ens indica que ens trobem en una microreserva de flora , i que ens dirigim cap al naixement del riu Palància i  l'estret del Cascajar.

Seguim per la senda aquesta volta repleta de vegetació típica de ribera

Transcorre paral·lela a la llar del riu, el qual creuarem varies voltes fins que les parets de pedra calcària es van estretant cada volta més, i van convertint-se en l'anomenat "Estrecho del Cascajar" on de baix de les roques vorem brollar per primera volta aquest riu, donant vida a aquest paratge, i que aigües a baix desembocarà en el mediterrani, ja la provincia de València.

Si heu arribat fins ací, no us podeu quedar sense passar per l'estret. Espectacular passadís de pedra blanca i polida, on en alguns trams la separació entre les parets oposades, només és d'un parell de metres. És impressionant adonar-se'n de la suavitat d'aquestes roques moldejades en algun moment llunyà...per el pas de l'aigua. Voreu ple d'aigua cristalina sens dubte seria tot un privilegi per als sentits!

La falta de pluges però ens deixen travessar-ho sencer, fins que poc a poc s'obri, i es converteix de nou en un barranc. Alguns segueixen desde ací la ruta circular, que els portarà fins El Molinar, i de nou al paratge de lleure, els Cloticos. Nosaltres, hem preferit fer mitja volta, i disfrutar una vegada més, del passadís calcari i del  naixement d'aigua fresca i viva del Palància!

Disfruteu !

Ens veiem entre senders!!

SELVA DE IRATI

SELVA DE IRATI DESDE OTSAGABÍA

RUTA CASAS DE IRATI-EMBASSAMENT DE KOITXA

La Selva de Irati s'encontra situada al nord-est de la Comunitat Foral de Navarra. En ple Pirineu. Situada en la vall del riu Irati,  i en la capçalera de les valls de Salazar i de Aezkoa.

És la segona fageda-avetal més extensa i millor conservada d'Europa, després de la Selva Negra, Alemanya.

Els principals llocs d'accés a la Selva d'Irati son  els municipis de Orbaiceta, per l'oest, a la Vall de Aézcoa  i per el est, Otsagabia, en la Vall de Salazar.

FITXA TÈCNICA

Distància: 12'11 Km (a/t)

Desnivell : 583/ 547 \

Durada aproximada: 4'30 h -5 h en parades.
Tipus: Circular.

Dificultat :Mitja.

Punt de partida: Otsagabía. Casas de Irati.

Figures de protecció: ZEPA (tot Irati). Reserva Natural de Mendilatz i Tristuibartea. Reserva Integral de Lizardoia (17000ha). Paratge Casas de Irati.

VALORS MEDIAMBIENTALS

Malgrat que va ser un bosc explotat forestalment als segles XVI-XVII per els habitants de la zona, el respecte i bon fer de la gent d'aquestos valls, ha aconseguit que es conservi en total plenitud.

L'encant de la massa forestal de fagedes (Fagus sylvatica) i dels avetals  (Abies alva) dels bosc de Lizardoia, ens sumergirà en un conte de fades, bruixes i follets, que serà difícil d'oblidar.

És un indret únic, tant ecològicament com paisatgísticament. De gran valor medioambiental. Una de les joies dels  Pirineus. A voltes una desconeguda per a molts. El seu estat de conservació és exel·lent, un dels pocs boscos majoritariament verges que ens queden.

Els faigs, són arbres de fulla caducifòlia, robustos i de gran talla, que poden aplegar fins els 30 o 40 metres. Les branques laterals es disposen lateralment,  per captar la major llum posible, motiu que fa que aquestos boscos tinguen un aspecte tant sombrejat, no permetent que creixca en el sotobosc, quasi cap tipus de vegetació.

En quant a la seva riquesa faunística, destaquen els cérvols i els seus brams a la tardor, si aconseguiu veure'ls, li posareu la guinda d'or a l'excurció.

No hem d'oblidar-nos del riu Irati. Un dels  dos més cabalosos de Navarra .Naix de la confluència dels rius Urtxuria i Urbeltza, per a embassar poc després en Irabia, una reserva d'aigua en ple pulmó d'Irati. Gràcies al seu estat de les aigües, fresques i de gran qualitat, està considerat per la normativa Europea com un LIC, lloc d'interés comunitari. I en ell són nombroses les zones dedicades a vedats de pesca profesional.
En aquesta ruta, podrem disfrutar del passeig a la vora del riu Urtxuria.

ITINERARI 

Surtint de Otsagabia, inmediatament trobarem el senyal que ens conduirà per una carretera fins Irati.

Al aplegar al aparcament del paratge de les cases d'Irati, trobareu una caseta informativa, on podreu obtindre mapes e itineraris de les diferents rutes d'aquest magnífic lloc, i us aconsellaran el millor sentit per a realitzar-les. En el nostre cas, al contrari de les agulles del rellotge, per a que les ascencions siguen més progresives i menys complicades.

Anirem endinçant-nos en el bosc, paral·lels al riu Urtxuria, que l'encontrarem a la nostra esquerra. La primera pujada és un poc pronunciada, però pronte canviarà la seva pendent.

Ens encontrem a les faldes de la Serra Abodi, seguint un camí de pujades i baixades, rodejats d'un bosc espés de fagedes, humit,solitari, ben concervat i d'un gran valor. Admirable a tothora. Digne d''un conte.

Una volta apleguem al final de la NA-69 el bosc començarà a mostrar clars, i quasi per primera volta podrem veure penetrar els rajos del sol. Aquesta pista, "camino viejo de Koitxa" acaba en el petit embassament del mateix nom.

Lloc perfècte per a descansar , picar algo i reposar forces. 

I continuar després per la NA-60A, que endinasarà novament cap al bosc, aquesta volta menys espès i entremesclat amb frondoses i grandissimes falgueres, que ens conduiràn al ras de Akerrería.

Un desviament en el camí ens indica que a  300 metres hi trobarem un mirador. El mirador de Akerrería. Ens encontrem en el punt més alt de la ruta, a partir d'ací comença la baixada. Llarga i pronunciada fins l'aparcament de les cases d'Irati. Cal que reposem forces abans de començar-la, i tindre en compte que haurem d'anar descansant de tant en tant, per a no ressentir massa els genolls.

Després de les costeres més pronunciades arribarem a una part de la senda, anomenat Passeig dels Sentits. Tram molt entretingut de recorrer i diferent. On a més, encontrarem nombroses fites i senyals que ens van indicant el tipus de vegetació que podem observar. Molt didàctic.

El Passeig dels Sentits ens conduirà a l'Ermita de Ntra Senyora de las Nieves, des d'on podrem vore ja l'aparcament del inici de la ruta.

Molt aconsellable si visiteu Irati a l'estiu i sou valents, finalitzar la ruta agafant la tovallola i perllongar la ruta un poc més, cap al nord. Fins la cascada de los Cubos. Indret que no et pots perdre!! A refrescar-se!

Disfruteu molt d'Irati !

Ens veiem Entre Senders!

CLOT DE LA MARE DE DÉU

EL CLOT (BORRIANA)

El Clot, és un espai natural amb característiques molt singular, per tractar-se d'un dels pocs boscos de ribera present a la comarca de la plana baixa. 

Està protegit baix la figura de Paratge Natural Municipal de Borriana (2002), i forma part del catàleg de zones humídes del País Valencià. Va ser el primer PNM en ser declarat a la comunitat.

FITXA TÈCNICA

Distància: 3 Km (a/t)

Desnivell : 0

Durada aproximada: 35-40 min.
Tipus: Circular.

Dificultat : Molt fàcil.Passeig.

Punt de partida: Grao de Borriana.

Figures de protecció: Paratge Natural Municipal. 



VALORS MEDIAMBIENTALS

Compata amb una superfície de 17'84 ha. Es tracta d'una paleollera, adscit al complex fluvial del riu Millars. 
En realitat estem parlant del Riu Veo, curt riu coster de 42 km, que es forma en la vessant nord de la Serra d'Espadà, i que pateix grans períodes de sequia i fortes avingudes. Aigües a baix és també conegut com riu Sonella, riu Sec o riu Ana, aquest últim al municipi de Borriana. On la major part de l'any el seu cabal és nul.

Però és precisament ací,  on existeix un brollador d'una certa importància de la que s'abastix aquest espai, originant aquest bonic enclavament d'uns 1245 metres de llarg.

 

Les característiques de flora i fauna que posseeix, l'han transformat en una zona humida de gran importància en quant a la conservació de la diversitat del litoral mediterrani.

 

Malgrat del seu tamany, El Clot, és un indret de gran valor ecològic, on podrem encontrar nombroses espècies típiques d'aquest ecosistema, que han merescut el seu reconeixement com a Paratge Natural Municipal. Intentant així compaginar de forma adecuada la seva protecció juntament, amb l'ús d'esplai que en fan els veïns del municipi o els turistes a les èpoques estivals. És fàcil encontrar-te a gent practicant esport o caminant.  

Al paratge podrem encontrar, tant espècies vegetals característiques de boscos de ribera, com carrisals i vegetació aquàtica, molt abundant a la primavera.

 Molt important són les epècies aquàtiques que podem trobar surant sobretot a la primavera, com ara, la llentilla d'aigua, el volantí o els llimacs.

Observarem també plantes semi-aquàtiques, que viuen en les zones enfangades, és el cas del senill, la boga, el jonc d'estany, el gran lliri groc o ja en terrenys més secs però sempre a la vora del riu, el

trèvol, el canyís i els canyars.

Però potser el que més cridarà l'atenció dels visitants, és l'omeda.  Arbres caucifolis, que ens protegiran del sol al estiu i ens deixaran una meravellosa estampa de colors, a la tardor. Requereixen un cert grau d'humitat i clima temperat. Els encontrarem entremesclats amb llidoners, més reistents al calor que els anteriors, l'àlber blanc, i altres exòtics com la falsa acàcia i el xop.

L'ombra que ens donen aquestos arbres, fan molt agradable el passeig o la pràctica d'esports al aire lliure. És un espai molt freqüentat per els veïns de Borriana, ja que permet en uns breus minuts, passar d'estar al centre del poble, a encontrar-te al mig d'un bosc de ribera, prou ben conservat. Un espai que crida a la calma i al relax.

                                                                                

 En quant a la fauna, trobarem tortugues d'aigua europees, tortugues d'aigua ibèriques així com americanes. (Existeix un programa ambiental per a la eleminació d'aquesta última, considerada invasora). També trobarem granotes, carpes, gambúsies, ratolins, culebres...

Però sobretot, cal destacar l'avifauna aquàtica d' aquest paratge, el lloc perfecte per a descansar o nidificar.

Algunes de les aus aquàticques que habiten en el Clot o que el fan servir com a zona de pas i descans en les seues migracions, son:

• la polla d'aigua, d'un color negre pissarra amb dos àmplies línies blanques baix la cola. I bec de color roig. Les marismes i llacs són els hàbitats escollits per aquesta espècie per repodruir-se.
• Escabussonet (zampollin común), au de tamany reduït i plomatge oscur. Típica de zones de costa, marjals o aigües interiors.
• el correlimos comú, migratòries de llarga distància.
• el avetorrillo comú.
• la garsa bueyera, esvelta de color blanc adornada de plomes dorades o ataronjades. Poden ser tant sedentàries com migratòries.
• fotja comú.
• Ànec crioll, blanc amm un bec i taca als ulls, de color roig.
• ánades reials, fàcils de reconeixer pel color verd del seu cap, i un anell blanc al coll.
  
  

Tot el recorregut, està dotat de panells informatius i explicatius, del paratge, de la seva fauna, flora i d'alguns elements culturals que ens podrem encontrar com ara l'ermita que dona nóm al lloc, o una torre de vigilància contra la pirateria del s. XVI , La Torre del Mar, situada a la marge dreta de la desembocadura d'aquest últim i peculiar tram del riu Ana, al Mediterrani. 

Disfruteu del passeig!

Ens veiem entre senders!

VIA VERDA DEL MAR: BENICASSIM - ORPESA

VIA VERDA :  BENICASSIM-ORPESA

Sovint, escoltem parlar de les Vies Verdes. I cada cop, més. Com si s'hagueren posat de "moda". Però tothom sap el que són? Fa referència a una senda replena de vegetació? o...a una ruta ecològica?o és que acàs està pintada de verd? :-)

Ni molt menys!

VALORS MEDIOAMBIENTALS 

Encara que és cert, que la gran majoria estan envoltes de paisatges  idíl·lics, les Vies Verdes del nostre territori són les antigues víes dels ferrocarrils, que van caure fa molts anys en desús, han estat abandonades durant molts anys, o ni tan sols es va concloure la seva construcció.

Els canvis de la societat, la redistribució de la població, el difícil accés d'alguns trams, i la demanda actual d'un transport ràpid i modern (i en la major part dels casos, dotat d'infraestructures poc respetuoses amb el medi ambient) han estat les causes de l'oblit d'aquestes vies.

Les anomenades "Vies Verdes" estan ahí, desde fa molts més anys dels que hi pensem. El que passa  és que la marca Via Verda, no va ser registrada per la Fundació Ferrocarrils Espanyols, fins 1994.

El seu ús està legalment llimitat, per itineraris que transcórreguen per anitgues infraestructures ferroviaries.

 

A principis dels anys noranta, en Espanya, existíen més de 7500 km de vies ferroviaries sense cap tipus d' utilitat. Condemnades a caure en l'oblit. Un patrimoni històric, en molts casos, a punt de desapareixer.

Aquesta iniciativa turística, ha posat en primera plana les antigues vies de tren, convertint-les en senders locals o comarcals. Ha conseguit potenciar l'oci i el deport al aire lliure, de la mobilitat no motoritzada. I el que és més important, ha tornat a situar en els mapes, el nóm de molts pobles i els seus voltants, que de la mateixa manera que les seves andanes, van desapareixer l'última vegada que l'operari ferroviari va dir allò de "passatgers al tren"!.

FITXA TÈCNICA

Distància: 13 Km (a/t)

Desnivell acumulat: 40 m

Durada aproximada: 3h en parades.
Tipus: Lineal.

Dificultat : Fàcil. Familiar.

Punt de partida: Benicassim o Orpesa.

Figura de protecció: Via Verda.

ITINERARI

Podrem començar aquesta ruta tant desde Orpesa, com desde Benicassim. 

En el nostre cas, la começarem a Benicassim.  El punt d'accés a l' itinerari està junt a la platja del Voramar, passant per baix del pont (direcció al Palassiet) , a l'esquerra, hi ha una esplanda on podreu deixar el cotxe. A pocs metres, podrem veure el senyal que ens indica que hem de començar a caminar !! 

El recorregut de la via és de 6'5 Km (13Km a/t). Nosaltres però hem volgut allargar-lo un poc més (16'35Km), i hem partit desde El Torreón, uns kilómetres abans.

 

"La Via Verde del Mar"  com oficialment s'anomena, transcorre al llarc de la costa, permetent-nos tindre vistes privilegiades (que per llàstima no sòls tindrem els que volem disfrutar de l'oci al aire lliure. L'expansió de la bombolla urbanística també va arribar fins ací, mai deixen escapar aquestos caramelets...).

Al llarg del recorregut que és lineal i sense pèrdua, podrém observar 2 torres de vigía, un poblat Íber i passar a través d'un tunel, al que recomanem creuar amb una llanterna.

Però sense dubte, el que més impressiona del recorregut és el paisatge. Els petits acantilats, les platges abruptes i quasi salvatges, i les pinades arran de mar.
En el recorregut travessarem una zona de platges i caletes, molt popular entre els veïns, anomenada La Renegà, freqüentada per banyistes amb ganes de practicar l'snorkel.

La ruta no te pèrdua i està perfectament senyalitzada. Us recomanem que a la tornada, en compte de creuar el tunel, agafeu la senda que transcorre  bordejant-lo per l'esquerra, vora mar. Així podreu disfrutar de noves vistes, i de la part més verge de la via. Respirar l'aire humit de la mar, i olorar la sal i el romaní.

Disfruteu de la via! 

Ens veiem Entre Senders!