Ens encontrem en el Paratge Natural del Desert de les Palmes, a Castelló. Ocupa part de cinc tèrmes municipals, el de Benicassim, Castelló, Cabanes , La Pobla Tornesa i Borriol.
La seva localització, gairebé vora mar, i tant prop de grans nuclis de població, el fan un dels espais naturals de Castelló més transitats.
Dins dels seus llimits encontren nombroses rutes, sendes i pistes forestals.
Aquesta volta anem a fer una de les més conegudes, i al meu pareixer, la que ens brinda les millors vistes!
Per als que encara dubten del nom del Paratge, cal dir, que "Desert" no fa referència a que ens trobem davant d'un lloc despoblat de vegetació i amb poques precipitacions, propi de la descripció geogràfica d'aquest terme. L'origen radica en la manera en què algunes ordres eclesiàstiques que habitaven aquestes terres, anomenen als llocs solitaris i allunyats de les poblacions. I pel que fa a "Les Palmes" té l'explicació en l'abundància de Palmitos ( Chamaerops humillis). Podreu comprobar-ho a la ruta!
VALORS MEDIAMBIENTALS
Es tracta d'un espai amb una serie de valors paisatgístics, històrics i culturals que be han merescut la seva protecció, estant catalogat com a Paratge Natural desde 1989.
En ell podrem encontrar diversos cims que el caracteritzen, com el pic Bartolo de 729 m, objectiu d'aquesta ruta, la serra de les Santes o les agulles de Santa Àgueda. Tots ells separats per nombrosos barrancs, alguns dels quals es perllonguen fins a la mar.
Geològicament destaquen les muntanyes escarpades, i roques punxoses amb sòls de gres roig, color predominant al Paratge. Que alhora s'entremesclen amb relleus mes suaus i erosionats, d'un gris clar, caracerístic de roques calcàries.
En quant a la vegetació, actualment ens trobem front a un espai típic mediterrani en procés de regeneració, després d'haver patit diversos incendis forestals, l´últim d'ells al 1992. Aquest junt amb l'utilització tradicional d'aquestes terres per a cultius, són el motiu pel qual no encontrarem masses ben definides de pinades, carrasques o sureres (típiques de la zona). Tot i així, gràcies a la presència de sòls tant calcaris com de gres, presenta una gran abundància d'espècies arbustives, algunes d'elles endèmiques.
Paisatgísticament els oferirà unes vistes espectaculars, ja que d'una banda podrém veure l'interior de la provincia amb la presència magestuosa del Pic Penyagolosa (Parc Natural) i d'altra tindrem la mar amb tota la seva extenció davant nostra! En dies clars i sense boira, és posible divisar les Illes Columbretes (Parc Natural).
Distància: 5'5 Km
Desnivell : 330m
Durada aproximada: 2'5h
Tipus: Circular.
Tipus: Circular.
Dificultat : Mitja.
Punt de partida: Centre d'interpretació La Bartola.
Figures de protecció: Paratge Natural.ITINERARI
Començarem la ruta, al Centre d'Interpretació del Paratge,anomenat La Bartola. On podrem deixar el cotxe. Després de fer una ullada als panells explicatius i mapes que hi trobarem en el centre, ens dirigim a la part de darrere de la caseta, on dona començament la nostra ruta. Si teniu algún dubte, podeu preguntar a la guia que treballa al Centre, que us podrà dotar de tríptics amb mapes i descripcions d'aquesta o altres rutes.
Com hem comentat, agafarem una xicoteta senda que s'emparra per la vessant de darrere del centre La Bartola, i al poc ens toparem amb un senyal que ens indica que hem de girar a l'esquerra. Aquest punt és l'encreuament amb el recorregut de tornada. La vegetació que ens rodeja és típicament mediterrània, sobretot arbustiva. L'olor a romaní i a brisa marina fant molt més agradable el camí, que transcorre majoritàriament per llocs amb poca ombra.
Seguim doncs, direcció La Pobla Tornesa, fins que arribem a una pista forestal. Que pendrem en el sentit de pujada, passant per la Font de la Mola , i podent observar en aquest cas, les restes dels antics bancals cultivats per els homens d'aquestes terres.
Una volta passada la Font de la Mola, ens trobarem a mà dreta, una pista de terra que també ens portarà al cim del Bartolo. Si teniu vertígen, o preferiu un ascens més suau i perllongat, us recomanem aquesta ruta que transcorre per la vessant est de la serrania, de cara a la mar. Nosaltres però farem la de les crestes, perqué només aquesta ens permitirà divisar el paisatge tant d'est com d'oest, i les vistes son inmillorables!!
Una volta passat aquest punt d'encreuament, apleguem al Coll de la Mola, on la pista forestal fa una corva, just ací, a mà dreta i entre pins, comença una senda caracteritzada per l'ascens pronunciat dels seus primers metres. Un senyal us indicarà el camí. És el tram més dur. Agafeu forces, i cap a dalt!!
Crec que ens hem guanyat un descans. I que millor lloc que aquesta roca rogenca, que sembla posada de manera intencionada en el camí, solitària i convidant-nos a aturar-nos per admirar les vistes, molt més boniques però si l'urbanisme massiu no ho tenyira tot de gris i asfalt.
Una volta ací ens adonem de manera molt més certera, del relleu que dona nom a aquesta comarca, La Plana.
La ruta continuarà per les crestes d'aquest paratge, fent el sender,estret i recte, molt entretingut,. Pujant i baixant, a voltes trepant roques i pedregals. Alguns trams donen un poc de vertigen però gairebé són perillosos, sols hem d'anar en compte. La resta de trams, transcorren entre pinades que van sobreviure als incendis, o vegetació arbustiba.
El paisatge ens deixarà veure alguns municipis com Benicàssim, Castelló, Borriol, La Pobla Tornesa, Cabanes, així com el relleu muntanyós de l'interior de la província i gran part de la costa.
Pronte divisareu la creu del Bartolo, i uns 300 m després arribareu al punt més alt del Paratge Natural, el cim del Bartolo! Un poc deslluit per la presència de les nombroses antenes i el mal estat de conservació de l'ermita . La resta del itinerari circular transcorre per pista asfaltada, descendim fins tornar a agafar més a baix i a la dreta, la senda (indicada en color groc) que ens conduirà de nou al Centre d'Interpretació. Donant per finalitzada la jornada d'avuí !
Com hem comentat, agafarem una xicoteta senda que s'emparra per la vessant de darrere del centre La Bartola, i al poc ens toparem amb un senyal que ens indica que hem de girar a l'esquerra. Aquest punt és l'encreuament amb el recorregut de tornada. La vegetació que ens rodeja és típicament mediterrània, sobretot arbustiva. L'olor a romaní i a brisa marina fant molt més agradable el camí, que transcorre majoritàriament per llocs amb poca ombra.
Seguim doncs, direcció La Pobla Tornesa, fins que arribem a una pista forestal. Que pendrem en el sentit de pujada, passant per la Font de la Mola , i podent observar en aquest cas, les restes dels antics bancals cultivats per els homens d'aquestes terres.
Una volta passada la Font de la Mola, ens trobarem a mà dreta, una pista de terra que també ens portarà al cim del Bartolo. Si teniu vertígen, o preferiu un ascens més suau i perllongat, us recomanem aquesta ruta que transcorre per la vessant est de la serrania, de cara a la mar. Nosaltres però farem la de les crestes, perqué només aquesta ens permitirà divisar el paisatge tant d'est com d'oest, i les vistes son inmillorables!!
Una volta passat aquest punt d'encreuament, apleguem al Coll de la Mola, on la pista forestal fa una corva, just ací, a mà dreta i entre pins, comença una senda caracteritzada per l'ascens pronunciat dels seus primers metres. Un senyal us indicarà el camí. És el tram més dur. Agafeu forces, i cap a dalt!!
Si teniu bastons a casa, o trobeu alguna branca grossa a la muntanya, en aquest tram us anirà de perles!!
La recompensa una volta coronoeu el pic del Cantal Gros (698'7m ) la tindreu davant vostre!
Crec que ens hem guanyat un descans. I que millor lloc que aquesta roca rogenca, que sembla posada de manera intencionada en el camí, solitària i convidant-nos a aturar-nos per admirar les vistes, molt més boniques però si l'urbanisme massiu no ho tenyira tot de gris i asfalt.
Una volta ací ens adonem de manera molt més certera, del relleu que dona nom a aquesta comarca, La Plana.
La ruta continuarà per les crestes d'aquest paratge, fent el sender,estret i recte, molt entretingut,. Pujant i baixant, a voltes trepant roques i pedregals. Alguns trams donen un poc de vertigen però gairebé són perillosos, sols hem d'anar en compte. La resta de trams, transcorren entre pinades que van sobreviure als incendis, o vegetació arbustiba.
El paisatge ens deixarà veure alguns municipis com Benicàssim, Castelló, Borriol, La Pobla Tornesa, Cabanes, així com el relleu muntanyós de l'interior de la província i gran part de la costa.Pronte divisareu la creu del Bartolo, i uns 300 m després arribareu al punt més alt del Paratge Natural, el cim del Bartolo! Un poc deslluit per la presència de les nombroses antenes i el mal estat de conservació de l'ermita . La resta del itinerari circular transcorre per pista asfaltada, descendim fins tornar a agafar més a baix i a la dreta, la senda (indicada en color groc) que ens conduirà de nou al Centre d'Interpretació. Donant per finalitzada la jornada d'avuí !
A caminar s'ha dit!
Ens veiem Entre Senders!!!
