dilluns, 13 d’octubre del 2014

VALL DE BENASQUE: AIGUALLUT- COLL DEL TORO




LA BESURTA- FORAU DE L'AIGUALLUT- IBÓN DEL TORO
                                                   

Ens trobem en la Vall de Benasque. En Huesca, just a la part del Pirineu on s'encontren els cims d'altures més imponents. A la comarca de la Ribagorza (amb dialecte propi)  i al Parc Naural de Posets-Maladeta, declarat al 1994, i que engloba dos dels massissos més elevats del Pirineu.
La ruta que describim es troba al Nord-Est de la vall.







FITXA TÈCNICA

Distància: 9'5 km
Desnivell acumulat : 390/\ 390
Durada aproximada: 3-4 hores.
Tipus: lineal.
Dificultat : Mitja
Punt de partida: La Besurta, Hospital de Benasque.
Figures de protecció: LIC, ZEPA.Parc Natural.

(La gràfica està treta dels tríptic de www.montañasegura.com ja que l'altitud i lo agrest de la zona va fer que perguerem la cobertura del gps en diverses ocasions. El esquema forma part de la documentació que et donen a la caseta del punt d'informació del Parc ).








VALORS MEDIAMBIENTALS 

Són de gran rellevància les diverses formacions d'origen glacial com ara, els  fenòmens kàrtics (com l'avenc del Forau de l'Aiguallut) ,els  peculiars valls en forma de U, els ibons o les morrenes. 
Més d'un terç de la superfície del Parc, es troben en cotes superiors als 1700 metres, i com a imprescindible destacar la presència del majestuós Pic Aneto, de 3404 metres d'altitud, seguit del Pic que dona nom al Parc, el Posets amb 1375 metres.

Els desnivells i la heterogeneïtat topogràfica i litològica, fan sens dubte que es veja afavorida la biodiversitat d'aquest Parc. Desde pedregals,  pastures alpines, zones de tundra, avetals,  boscos de pi silvestre i rouredals entremesclats amb el boix....que fan del Pirineu un lloc perfecte per a moltes espècies de fauna.  Com ara  les marmotes i algun àguila, que si vam tindre la sort d'albirar al llarg del recorregut.


MÉS SOBRE ELS IBONS:  Ibons és el nom en el que es coneix als llacs d'alta muntanya, i amb origen glacial, en la Comunitat Autónoma  d'Aragó. Generalment estan situats a cotes superiors als 2000 metres, i en ocasions, donen lloc al naixement d'alguns dels rius del Pirineus. Són formacions de l'era glacial, fa uns 30000 anys, que han tingut lloc per processos d'excavació del propi glacera, i que posteriorment han quedat plens de l'aigua dolça del desgel de la neu.  La major part de l'any es troben gelats o amb una lleugera capa de gel, i les temperatures ronden els 4 graus. 
Quan aquestos ibons es colmaten  secant-se i omplint-se de sediments sòlids i restes vegetals, sorgeixen les torberes plenes de molses i sòls enfangats de colors foscos. 

ITINERARI

A l'estiu, la carretera que arriba fins al Hospital de Benasque està tancada al públic per evitar aglomeracions.
És aixi doncs,que a l'estiu  l'accés és realitza amb servici d'autobús fins a la Besurta.



Partim des de el Plan de la Besurta, i ens dirigim com indiquen els senyals per la mateixa senda que fa cap al Refugi de la Renclusa, trajecte que es desvia cap a la dreta, al poc de començar a caminar.
En aquest punt de partida ens trobem aproximadament a uns 1900 metres d'altitud, la qual cosa fa que la ruta presente poca dificultat, doncs el desnivell que ens queda és moderat. És ideal per a començar a coneixer la vall de Benasque, alhora que disfrutar d'unes vistes molt privilegiades.


La senda està perfectament senyalitzada i delimitada. Passareu per diverses zones on entre el pedregal podreu tindre l'oportunitat de veure el seu habitant més característic, les marmotes. Encara que són molt esmunyedisses i probablement només us deixaran sentir-les.
Nosaltres vam tindre la sort d'acostar-nos molt a prop i contemplar-les.

Després d'un tram amb un poc de desnivell deixarem el Plan de la Besurta darrere i molt a prop, apreciarem ja des de lluny  la cascada de l'Aiguallut amb l'estampa del Pic Aneto al fons i el seu glacial, brillant per els rajos del sol.
El Forau de l'Aiguallut és un avenc per on desapareixen i es filtra sota les muntanyes les aigües del riu Ésera, procedents dels glaceres , i després de discórrer per un canal  subterrani al voltant de 4 quilòmetres, tornen a brollar a la superfície en el veí Vall d'Aran alimentant el riu Garona, ja la província de Lleida.
És curiós i interessant veure com tanta quantitat d'aigua desapareix de sobte.

Cascada de l'Aiguallut.
Forau de l'Aiguallut.

Una volta passada la cascada, arribareu al Plan de l' Aiguallut, lloc perfecte per fer una parada i contemplar el meravellós paisatge que ens rodeja. 
El terreny és humit i esponjós, ple de forats degut a tanta quantitat d'aigua i que a voltes ens fa la semblança d'un formatge gruyer.

Tot ell, es troba travessat per el riu Ésera, procedent de les aigües del desgel dels glaceres del Maladeta i del Aneto.


Continuem recte, i creuem per complet el Plan de l'Aiguallut, trobant-nos amb el senyal que ens indica la direcció a seguir per continuar la nostra ruta fins al Coll del Toro.


De nou, ascendim. I aquesta volta ens deixa una nova perspectiva del Plan del Aiguallut immillorable. 


Seguint les indicacions  farem cap a l'últim tram d'aquesta jornada, on ens queda pujar fins el coll del Toro. 
Com el seu nom be diu, situat entre dos massissos que presideixent en el seu interior el Ibón amb mateix nom. 

A uns 2240 metres d'altitud trobem la nostra recompensa, el Ibón del Toro, d'un blau intens i aigües gelades. La seva situació geogràfica dona lloc a que en aquesta zona baixen un poc les temperatures i els vents ens recorden que encara que siga estiu, estem als pirineus.

Com podeu apreciar a les imatges és complicat creuar a l'altre costat del Ibón, però si ho feu amb cura, podreu apreciar les valls de l'altra banda que pertanyen ja a Catalunya, així com una nova perspectiva del nostre destí, i que ens avisa que la pluja està prop de fer acte de presència.


Així que després de dinar, procedim a desfer el camí que havíem recorregut al matí, satisfets de les panoràmiques que ens ha deixat aquesta part del Parc Natural del Posets-Maladeta.


Esperem disfruteu de l'excurció ! 
Ens veiem Entre Senders!


dilluns, 18 d’agost del 2014

RIU CARBO

VILLAHERMOSA DEL RIO - COVES DEL RIU CARBO



La ruta d'avuí transcorre per el sender GR-7, de forma paral·lela al riu Carbo, pràcticament en tot el seu recorregut.
El Riu Carbo, naix als peus del Penyagolosa, i el seu recorregut d'uns 9 km es troba dins del terme municipal de Villahermosa del Rio. Desmboca al Riu Villahermosa, alhora afluent del Millars.


FITXA TÈCNICA

Distància: 14'60 Km
Desnivell acumulat : 574/\429 m
Durada aproximada:  5h (anar i tornar)
Tipus: lineal.
Dificultat : Mitja
Punt de partida: Villahermosa del Rio, Castelló.
Figures de protecció: LIC, ZEPA.


VALORS MEDIAMBIENTALS

Pic Penyagolosa, majestuós gegant de pedra, digne de contemplar, és l'emblema del veí Parc Natural, protegit tant sols desde l'any 2006. No obstant això, els voltants han sigut inclosos dins de la red "LIC" (Lloc d'interés comunitari)  i "ZEPA"  ( Zona especial protecció per a les aus). 
Aquest en concret és un indret,  pot ser, més desconeguts per als habitants de la província, però de gran bellesa, que recomane de bon grat visitar.

És un riu estacional, com molts dels rius mediterranis, al estiu apenes arriba amb aigua al municipi de Villahermosa, però si remonteu tot el barranc, fins un lloc anomenat Coves del Carbo, disfrutareu de tot el seu explendor.

Alguns bancals abandonats al principi, i el bosc de pins i la vegetació de ribera seràn els vostres
acompanyants al llarc de tota la senda. En quant a la fauna, cabres ibèriques i cabirols son les espècies més emblemàtiques. I si teniu sort com nosaltres i camineu en silènci, podreu gaudir de la seva presencia.


ITINERARI 



















Podreu deixar el cotxe estacionat a l'entrada de Villahermosa, i creuar-lo fins sortir per l'altre extrem, pel carrer Barriete.


El principi de la ruta és una pista, que descendeix cap al riu. Just en aquest punt podreu veure un altra pista a mà dreta que es dirigeix en sentit ascendent cap al mas de Borrás. Aquesta és un altra opció per arribar a les Coves del Carbo, seguint una ruta circular que té la tornada per el mateix sender que nosaltres agafarem ara.



Primer tram de la ruta, a la vora del riu.







La primera part del recorregut, és per la part de baix del barranc. Al ser estiu, el riu es presentava en la major part dels casos, sec, o en molt poca quantitat d'aigua. La vegetació de ribera fa la seva presència en aquest tram.
Les marques del sender les podreu trobar sense cap dificultat, en forma d'una ratlla rotja i un altra blanca, característiques de SGR.

Passareu per el costat de les masies-hotels rurals Posada del Carbo i Mas de Roncales i poc després el sender passarà a ser pista forestal durant un tram, per seguir novament per sender poc després.

Poc a poc aneu deixant el llit del riu a la part de baix i a la dreta, i el camí comença a pujar per les parets empinades que formen  el barranc. Les vistes són espectaculars.


En l'últim tram de la ruta, passareu per un antic molí, actualment en estat d'abandó. Creuarem el pont de fusta que té davant i començarem el tram final, pot ser el més dur,allunyant-mos del riu i on el camí comença a pujar en forma de zigzag, sense cap ombra.


  

És en aquesta part, on la nostra senda coincideix amb la que ve desde Sant Joan de Penyagolosa.
Arribant a les masies del Carbo, algunes d'elles com aquesta, abandonades, podreu observar desde lluny el salt d'aigua del Carbo.



Ara només cal disfrutar de la bellesa del pou d'aigua neta, transparent i molt gelada!!




Disfruteu del riu! 
Ens veiem entre senders!






diumenge, 20 de juliol del 2014

POZO NEGRO

FUENTES DE AYODAR- EL POZO NEGRO


Ens encontrem en el Parc Natural de la Serra d'Espadà, segón Parc en extenció del País Valencià, declarat el 29 setembre 1998.
Inclou, 19 municipis.
La ruta d'avuí es troba en terme municipal de Fuentes de Ayodar, a la comarca del Alt Millars. Enclavat al Nort-Oest del Parc Natural, gaudeix del privilegi d'estar rodejat d'un paisatge digne d'adimirar. Boscos, rambles, cims i com no! el riu,  li donen a aquest entorn de la nostra provícia molts punts, per a no deixar-lo de visitar.


FITXA TÈCNICA

Distància: 6'18 km (anar i tornar)
Desnivell : 77 m
Durada aproximada: 2h 
Tipus: Lineal. 
Dificultat : Molt fàcil.
Punt de partida: Fuentes de Ayodar (Castelló).



VALORS MEDIAMBIENTALS


La Serra d'Espadà, es troba delimitat per les valls del riu Millars i el Palància. Gràcies al seu relleu i orientació els vents són canalitzats, i afavoreixen la penetració de corrents d'aire humit provinent de la mar, generant un ambient, més fresc que als voltants.

















Fuentes de Ayodar, té el privilegi d'encontrar-se en un, de tants racons de gran bellesa de la Provincia de Castelló.


En 1994 any fatídic en quant a incendis forestals, aquest paratge no va ser una exepció. Gràcies al pas del temps...i qui sap, a la cura de la gent que el visita, a passar a estar catalogat com a  Parc Natural, o al factor sort...poc a poc ha recuperat la seva explendor i valor natural.


El camí transcorre per un barranc encaixat entre parets de gres roig.
El bosc de pinastre, característic per les seves pinyes cóniques i allargades, i les seves fulles rígides, grosses i foça llargues ens acompanyarà tot el camí, entremesclant-se amb carrasques, garroferes i alguna surera.


Però sobretot el millor d'aquest passeig, és el riu, amb les seves aigües netes, gelades i cristalines. "Rio Chico" ,sens dubte l'atractiu turístic d'aquest indret. Segons la gent del municipi, el seu cabal és més o menys constant al llarg de tot l'any.


ITINERARI 

Ens dirigim cap a Fuentes de Ayodar per la cv-205. La ruta comença desde el mateix poble, el creuem i ens encaminem direcció Torralba del Pinar (per pista).
A la eixida del municipi, us trobareu en un senyal que es dirigeix cap a la "Font del Canyar", deixeu aquest camí a mà esquerra i continueu recte, fins on s'acaba la carretera i una cadena impideix el pas dels vehicles. Mesura presa per evitar l'augment del risc d'incendis i facilitar l'accés de vehicles forestals autoritzats.


 








És aquesta la ruta que heu de seguir. En uns 40 minuts aproximadament, arribarem.

 
El desnivell és molt moderat, transcorre majoritariament per pista, en poca ombra, i paral·lela al riu. No te cap pèrdua llevat d'un punt on es divideix en dos. Agafeu el camí de la dreta, que baixa a nivell de riu, just on es troba l'àrea de descans, lloc perfecte per a dinar a l'ombra d'algún pi en una de les dues taules de pedra que hi han.















Una volta en aquest punt us trobareu a 10 minuts del "Pozo Negro". La pista deixa pas a un sender més estret, rodejat de vegetació i  amb més encant que la pista.

Ha arribat el moment de refrescar-se!



 
RECOMANACIONS: 
  • Fer-la en estiu, per la posibilitat de banyar-se en el riu, i a ser posible entre semana, per evitar aglomeracions de gent.
  • Agafar sempre protecció solar i aigua, hi han molts trams de senda sense ombra, i és millor anar protegits. 
Gaudiu molt de la ruta!
Ens veiem entresenders!