RUTA A LA FAGEDA DEL RETAULE
EL FAIG PARE I EL PI GROS
Inauguraré aquest bloc, en una de les rutes més espectaculars que tenim prop de Castelló: La Fageda del Retaule. Indret idíl·lic per els paisatges que atravessarem, que compta amb la fageda més meridional de tota Europa. I on els penyasegats, els barrancs i congostos, els boscos de pins i l'aigua, seràn els nostres companys de viatge. Sense dubte, un lloc perfecte per a perdre's.
 |
| Fageda del Retaule |
FITXA TÈCNICA
Distància: 24km (a/t)
Desnivell acumulat: 1080m
Durada aproximada: 6'30h en parades.
Dificultat : Moderada. Aficionats.
Punt de partida: Àrea recreativa de la Fou. Embassament d'Ulldecona.
Protecció: Parc Natural dels Ports i Reserva Natural Parcial de la Fageda dels Ports (2001). Arbres monumentals.
VALORS MEDIOAMBIENTALS
Per situar-nos en aquesta ruta, els diré que ens encontrem en el llimit de tres Comunitats Autónomes, el País Valencià, Catalunya i Aragò. On convergeixen els espais naturals protegits del Parc Natural dels Ports (Tarragona), Parc Natural de la Tinença de Benifassà (Castelló) i la no menys important paisatgísticament, comarca de la Matarranya (Teruel).
La gran diversitat de hàbitats que podrem encontrar en aquesta ruta, són una pinzellada, que ens demostraran el gran valor ecològic de la zona.
Podrem disfrutar de la vegetació de ribera, hàbitats d'aigua dolça, boscos de pi negre, de pi carrasc (per sota dels 800m), robledals, carrascals (dels més importants del País Valencià, tant en estructura com en extenció), formacións calcaries, coves, roquedals i barrancs amb vegetació endèmica, manantials, rius....i per supost, fagedes.
Cal destacar, sense oblidar-nos de la resta de indrets, un dels espais d'obligada visita i que és l'objectiu d'aquesta ruta, la Fageda del Retaule, que compta amb un dels arbres monumentals més singulars d'aquesta zona, El Faig Pare. De formes capritxoses, inspira llegendes i màgia. Amb múltiples ramificacions, i amb les arrels al descobert, fa una mesura d'uns 25 metres d'alçaria i es creu que aplega als 250 anys de longevitat, próxim al llimit d'aquesta espècie.
Un dels altres arbres singulars és el Pí Gros. De merescuda visita i un dels més grans del territori Espanyol. Fa uns 4'5 metres d'amplaria, amb un diàmetre mitjà de 2 metres, i 33 metres d'alçaria. S'estima que presenta una longevitat de més de 700 anys. Sense dubte, no us deixaran indiferents.
Faig Pare
i
Pi Gros
ITINERARI
El punt de referència de la ruta, pot ser
l'embassament d'Ulldecona, situat entre els municipis de la Senia i La Pobla de Benifaçà, i que perfilarà aigües a baix, el cabal del Riu Senia. Curs hidrològic que separa les provincies de Tarragona i Castelló.
Venint de la Senia, creuarem el pont de l'embassament, i girarem a la dreta, endintsant-nos per la pista forestal, fins aplegar a la
Font del Fou a uns 8 Km, on els més atrevits podràn deixar el cotxe, per començar la nostra ruta. Si vosaltres també ho preferiu, recordeu , circuleu amb moderació i cura. Degut als badens, clots i socabons, no tots els automòbils podràn recorrer la pista sencera. Nosaltres ens hem aturat abans. Teniem ganes de gastar les botes!
Uns 400 metres abans de l'àrea recreativa de la Font del Fou , podrem vore una
caseta dels forestals. En aquest punt baixarem per la pista que hi ha darrere de la cadena que impedix el pas de vehicles, i ens dirigirém cap al barranc, seguint la llera seca del riu.
Seguirem per aquesta senda principal, on podrem disfrutar de la gran bellesa dels paisatges que ens envolten. Són nombroses i a cadascú més original, les formes calcàries que hi vorem.
Al llarc d'aquest recorregut no pararem de guanyar altura, poc a poc, fins aplegar a
La Font del Teix, on podrém observar segons l'època de l'any, en més o menys quantitat, com brota l'aigua sota una pared de pedra gegant. Segons la nostra apreciació i per la presència d'alguns macroinvertebrats aquàtics, indicadors de la qualitat de les aigües, podem dir que es tracta d'un lloc molt net, i sense cap tipus de contaminació.
Un poc més adalt, tenim dos opcions, o continuar per la pista principal, més llarga però amb un desnivell més progresiu, o agafar una drecera per una senda pronunciada, bordejant el
Racó de l'Avellanar. Nosaltres vam triar aquesta opció per anar, i a la tornada vam obtar per la pista principal.
L'ascens és dur, el desnivell en aquest tram és pronunciat, però les vistes que tenim , be mereixen la pena. Ens trobarem un petit tram, on haurem d'arrapar-nos per les roques i la pared, res complicat, que ens donarà accés a la
Cova dels Forats i el
Collet de l'Herba Sana. I des d'on sen's alça majestuós davant nostre, el
Morral del Catinell (1235m).
Poc a poc, seguint la senda, la vegetació es fa cada volta més espesa i humida. Passant de boscos de pins i carrasques amb matorral típic mediterrani , a les primeres fagedes, i falgueres...i de nou! ens trobarem amb la pista que haviem deixat anteriorment, just en el punt on hi ha un reixat per a prohibir el pas del vehicles.
Estem a les portes de la fageda, i comencem a endinçar-nos en l'ombrejat bosc, però no sense abans refrescar-nos en la
Font del Retaule. Lloc perfecte per agafar forces, repostar aigua i refrescar-nos.La major part de la ruta és asolejada.
Recordeu aquest lloc! perque hi tornarem! prop d'aquesta font i per la mateixa senda, es troba el Pi Gros!
Una vegada hem descansat, seguim per la pista cap al bosc,
La Fageda del Retaule. Aquesta volta l'ascens es fa més agradable gràcies a l'ambient humit i refrescant que ens proporcionen les fagedes. Arbres de fulla caducifòlia, robustos i de gran talla, que poden aplegar fins els 30 o 40 metres. Les branques laterals es disposen lateralment, per captar la major llum posible, motiu que fa que aquestos boscos tinguen un aspecte tant sombrejat, no permetent que creicxa en el sotobosc, quasi cap tipus de vegetació. I creant un microclima únic, i poc comú en aquestes latituds.
No vos deixarà indiferents.
Continuem caminant, i en breu ens encontrarem en el majestuós i més il·lustre habitant d'aquest paratge. El
Faig Pare. Monumental i de gran bellesa, igual que el indret que l'ha vist naixer i creixer. És en aquestos llocs, on ens oblidem del cansamnet que portem damunt, i on tots els esforços que hem fet, es veuen àmpliament recompensats.
Només cal disfrutar de la bellesa que tenim davant. Respirar i desconectar.
Després de despedir-nos d'un dels llocs més màgics que tenim prop de casa, ens posem en marxa per a buscar el següent arbre monumental de la ruta.
El Pi Gros. Tornem per la pista fins encontar-nos de nou amb la Font del Retaule. Agafem la senda i a pocs metres encontrarem una fita de pedres a l'esquerra que ens indica que hem de seguir pujant cap a dalt. La senda fins al Pi, es curta però molt empinada. L'esforç, una volta més, mereixerà la pena! Gairebé sense adonar-nos alçarem els ulls, i ahí està, el gegant de tots els pins. En més de 700 anys de vida....cuanta gent habrà vist passar...et fa sentir petit e insignificant. Però agraït d'haver-te permés coneixer-lo.
Si l'observem per la part de darrere, us fixareu que té una serie de claus de ferro al llarc d'un gran tram del tronc, subjectant-lo, per evitar que es trenque.
L'esquerda, es una ferida, conceqüència d'un raig.
Tornem a baixar per la mateixa senda escarpada, fins aplegar al punt on trobarem la fita. Podem anar cap a la dreta i tornar a passar per davant de la Font del Retaule, i descendir per la pista. Però aquesta volta, hem decidit anar a la dreta i inspeccionar on es dirigeix aquest camí. Finalment arribarem a la mateixa pista forestal que haviem seguit abans. Al punt on es troba la porta de reixa. Podreu elegir desfer el camí, o fer-lo tot per pista forestal.
Ara es hora de tornar a casa i reviure tot el que hem vist avuí. Que és molt. Ens queden uns 12 km per davant, i un paisatge canviant segons l'altitud a la que ens trobem.
Espere que disfruteu tant com nosaltres!!!
Ens veiem entre senders!!!
FONT DE LOS CLOTICOS-NAIXEMENT RIU PALANCIA
I finalment arribarem a una espècie de clar, barranc del Resinero. En aquest punt deixarem la pista per continuar per una senda.
Transcorre paral·lela a la llar del riu, el qual creuarem varies voltes fins que les parets de pedra calcària es van estretant cada volta més, i van convertint-se en l'anomenat "Estrecho del Cascajar" on de baix de les roques vorem brollar per primera volta aquest riu, donant vida a aquest paratge, i que aigües a baix desembocarà en el mediterrani, ja la provincia de València.
