dilluns, 30 de desembre del 2013

NAIXEMENT DEL RIU PALANCIA

FONT DE LOS CLOTICOS-NAIXEMENT RIU PALANCIA

El Palància és junt al Millars, un dels dos principals rius de la provincia de Castelló.
En aquesta ruta, arribarem fins al seu naixement, al terme municipal del Toro, en la comarca de l'Alt Palància. 
Es tracta d'un riu catalogat com a curt, d'uns 85 km de recorregut i una superficie de conca d'uns 910m2, que desemboca al terme de Sagunt, ja en la provincia de València. 



VALORS MEDIAMBIENTALS
A la seva capçalera, aquest riu presenta una qualitat de l'aigua elevada, d'ahí el valor ecològic d'aquesta ruta que trasncorre desde el terme municipal de Bejís fins al naixement, a l'estret del cascajar. 
És una llastima que no pugam dir el mateix de la resta de trams del riu...on ha estat contaminat per els vertits urbans, i fortament aprofitat per al reg, donant lloc a que al seu pas per la localitat de Sagunt, sigue un riu sec.

La geografia d'aquest punt de la provincia és abrupta, i amb una altitud mitja d'uns 800 metres. Aquestes condicions propícien que la seva fauna i flora sigue variada.
La major part dels boscos per els que passarem es tracten de pinades, tant de pi pinastre com pi halepensis, carrascals, brucs, teixos, grèvols...així com a la part baixa, arbres típis de ribera, a la vora del riu Palància.



FITXA TÈCNICA

Distància: 8Km
Desnivell : 130m
Durada aproximada: 2'30h
Tipus: lineal, o circular.
Dificultat : baixa
Punt de partida: Fuente los Cloticos. Bejís.
Figures de protecció:Microrreserva.


ITINERARI
Per començar la ruta ens dirigirem a la localitat de Bejís, i desde allí empendrem una carretera molt estreta fins l'àrea d'esbarjo, la Font dels Cloticos. No sense abans donar una volta per la petita localitat situada a 800 metres d'altitud, i que té les característiques típiques dels nostres pobles d'interior. Ademés compta amb un aqüeducte d'època romana.
Una volta passada la embotelladora, arribarem a la Font dels Cloticos, i al camping que rep el mateix nom.
És moment de deixar el cotxe, proveir-nos d'aigua, i començar a caminar.

La distància entre aquesta àrea i el naixement, és d'uns 4 km.La pista asfaltada en un primer moment, està senyalitzada, i comença just darrere de la font. Poc a poc anem guanyant altura. Desde la pista podrem observar baix a la vall del riu, i a la nostra dreta l'aldea del Molinar, actualment molt ben conserbada i restaurada. Un lloc idíl·lic ple de pau.
Arribarem a una bifurcació, i nosaltres seguirem el sender de la esquerra, està indicat,i que s'endinsa cap al bosc. Molta gent deixa per aqui el cotxe, i acurten d'aquesta manera la ruta, però no tots els vehicles poden accedir. Poc a poc seguim pujant i cada cop, el bosc es farà més espés.


I finalment arribarem a una espècie de clar, barranc del Resinero. En aquest punt deixarem la pista per continuar per una senda.
Inmediatament trobem el senyal que ens indica que ens trobem en una microreserva de flora , i que ens dirigim cap al naixement del riu Palància i  l'estret del Cascajar.
Seguim per la senda aquesta volta repleta de vegetació típica de ribera

Transcorre paral·lela a la llar del riu, el qual creuarem varies voltes fins que les parets de pedra calcària es van estretant cada volta més, i van convertint-se en l'anomenat "Estrecho del Cascajar" on de baix de les roques vorem brollar per primera volta aquest riu, donant vida a aquest paratge, i que aigües a baix desembocarà en el mediterrani, ja la provincia de València.


Si heu arribat fins ací, no us podeu quedar sense passar per l'estret. Espectacular passadís de pedra blanca i polida, on en alguns trams la separació entre les parets oposades, només és d'un parell de metres. És impressionant adonar-se'n de la suavitat d'aquestes roques moldejades en algun moment llunyà...per el pas de l'aigua. Voreu ple d'aigua cristalina sens dubte seria tot un privilegi per als sentits!


La falta de pluges però ens deixen travessar-ho sencer, fins que poc a poc s'obri, i es converteix de nou en un barranc. Alguns segueixen desde ací la ruta circular, que els portarà fins El Molinar, i de nou al paratge de lleure, els Cloticos. Nosaltres, hem preferit fer mitja volta, i disfrutar una vegada més, del passadís calcari i del  naixement d'aigua fresca i viva del Palància!


Disfruteu !
Ens veiem entre senders!!










dimarts, 17 de desembre del 2013

SELVA DE IRATI

SELVA DE IRATI DESDE OTSAGABÍA

RUTA CASAS DE IRATI-EMBASSAMENT DE KOITXA

La Selva de Irati s'encontra situada al nord-est de la Comunitat Foral de Navarra. En ple Pirineu. Situada en la vall del riu Irati,  i en la capçalera de les valls de Salazar i de Aezkoa.
És la segona fageda-avetal més extensa i millor conservada d'Europa, després de la Selva Negra, Alemanya.
Els principals llocs d'accés a la Selva d'Irati son  els municipis de Orbaiceta, per l'oest, a la Vall de Aézcoa  i per el est, Otsagabia, en la Vall de Salazar.


FITXA TÈCNICA

Distància: 12'11 Km (a/t)
Desnivell : 583/ 547 \
Durada aproximada: 4'30 h -5 h en parades.
Tipus: Circular.
Dificultat :Mitja.
Punt de partida: Otsagabía. Casas de Irati.
Figures de protecció: ZEPA (tot Irati). Reserva Natural de Mendilatz i Tristuibartea. Reserva Integral de Lizardoia (17000ha). Paratge Casas de Irati.



VALORS MEDIAMBIENTALS

Malgrat que va ser un bosc explotat forestalment als segles XVI-XVII per els habitants de la zona, el respecte i bon fer de la gent d'aquestos valls, ha aconseguit que es conservi en total plenitud.

L'encant de la massa forestal de fagedes (Fagus sylvatica) i dels avetals  (Abies alva) dels bosc de Lizardoia, ens sumergirà en un conte de fades, bruixes i follets, que serà difícil d'oblidar.

És un indret únic, tant ecològicament com paisatgísticament. De gran valor medioambiental. Una de les joies dels  Pirineus. A voltes una desconeguda per a molts. El seu estat de conservació és exel·lent, un dels pocs boscos majoritariament verges que ens queden.

Els faigs, són arbres de fulla caducifòlia, robustos i de gran talla, que poden aplegar fins els 30 o 40 metres. Les branques laterals es disposen lateralment,  per captar la major llum posible, motiu que fa que aquestos boscos tinguen un aspecte tant sombrejat, no permetent que creixca en el sotobosc, quasi cap tipus de vegetació.
En quant a la seva riquesa faunística, destaquen els cérvols i els seus brams a la tardor, si aconseguiu veure'ls, li posareu la guinda d'or a l'excurció.

No hem d'oblidar-nos del riu Irati. Un dels  dos més cabalosos de Navarra .Naix de la confluència dels rius Urtxuria i Urbeltza, per a embassar poc després en Irabia, una reserva d'aigua en ple pulmó d'Irati. Gràcies al seu estat de les aigües, fresques i de gran qualitat, està considerat per la normativa Europea com un LIC, lloc d'interés comunitari. I en ell són nombroses les zones dedicades a vedats de pesca profesional.
En aquesta ruta, podrem disfrutar del passeig a la vora del riu Urtxuria.

ITINERARI 


Surtint de Otsagabia, inmediatament trobarem el senyal que ens conduirà per una carretera fins Irati.
Al aplegar al aparcament del paratge de les cases d'Irati, trobareu una caseta informativa, on podreu obtindre mapes e itineraris de les diferents rutes d'aquest magnífic lloc, i us aconsellaran el millor sentit per a realitzar-les. En el nostre cas, al contrari de les agulles del rellotge, per a que les ascencions siguen més progresives i menys complicades.



Anirem endinçant-nos en el bosc, paral·lels al riu Urtxuria, que l'encontrarem a la nostra esquerra. La primera pujada és un poc pronunciada, però pronte canviarà la seva pendent.


Ens encontrem a les faldes de la Serra Abodi, seguint un camí de pujades i baixades, rodejats d'un bosc espés de fagedes, humit,solitari, ben concervat i d'un gran valor. Admirable a tothora. Digne d''un conte.


Una volta apleguem al final de la NA-69 el bosc començarà a mostrar clars, i quasi per primera volta podrem veure penetrar els rajos del sol. Aquesta pista, "camino viejo de Koitxa" acaba en el petit embassament del mateix nom.





Lloc perfècte per a descansar , picar algo i reposar forces. 




I continuar després per la NA-60A, que endinasarà novament cap al bosc, aquesta volta menys espès i entremesclat amb frondoses i grandissimes falgueres, que ens conduiràn al ras de Akerrería.






Un desviament en el camí ens indica que a  300 metres hi trobarem un mirador. El mirador de Akerrería. Ens encontrem en el punt més alt de la ruta, a partir d'ací comença la baixada. Llarga i pronunciada fins l'aparcament de les cases d'Irati. Cal que reposem forces abans de començar-la, i tindre en compte que haurem d'anar descansant de tant en tant, per a no ressentir massa els genolls.


Després de les costeres més pronunciades arribarem a una part de la senda, anomenat Passeig dels Sentits. Tram molt entretingut de recorrer i diferent. On a més, encontrarem nombroses fites i senyals que ens van indicant el tipus de vegetació que podem observar. Molt didàctic.


El Passeig dels Sentits ens conduirà a l'Ermita de Ntra Senyora de las Nieves, des d'on podrem vore ja l'aparcament del inici de la ruta.

Molt aconsellable si visiteu Irati a l'estiu i sou valents, finalitzar la ruta agafant la tovallola i perllongar la ruta un poc més, cap al nord. Fins la cascada de los Cubos. Indret que no et pots perdre!! A refrescar-se!


Disfruteu molt d'Irati !
Ens veiem Entre Senders!

dimarts, 10 de desembre del 2013

CLOT DE LA MARE DE DÉU

EL CLOT (BORRIANA)

El Clot, és un espai natural amb característiques molt singular, per tractar-se d'un dels pocs boscos de ribera present a la comarca de la plana baixa. 
Està protegit baix la figura de Paratge Natural Municipal de Borriana (2002), i forma part del catàleg de zones humídes del País Valencià. Va ser el primer PNM en ser declarat a la comunitat.



FITXA TÈCNICA

Distància: 3 Km (a/t)
Desnivell : 0
Durada aproximada: 35-40 min.
Tipus: Circular.
Dificultat : Molt fàcil.Passeig.
Punt de partida: Grao de Borriana.
Figures de protecció: Paratge Natural Municipal. 



VALORS MEDIAMBIENTALS

Compata amb una superfície de 17'84 ha. Es tracta d'una paleollera, adscit al complex fluvial del riu Millars. 
En realitat estem parlant del Riu Veo, curt riu coster de 42 km, que es forma en la vessant nord de la Serra d'Espadà, i que pateix grans períodes de sequia i fortes avingudes. Aigües a baix és també conegut com riu Sonella, riu Sec o riu Ana, aquest últim al municipi de Borriana. On la major part de l'any el seu cabal és nul.

Però és precisament ací,  on existeix un brollador d'una certa importància de la que s'abastix aquest espai, originant aquest bonic enclavament d'uns 1245 metres de llarg.


Les característiques de flora i fauna que posseeix, l'han transformat en una zona humida de gran importància en quant a la conservació de la diversitat del litoral mediterrani.



Malgrat del seu tamany, El Clot, és un indret de gran valor ecològic, on podrem encontrar nombroses espècies típiques d'aquest ecosistema, que han merescut el seu reconeixement com a Paratge Natural Municipal. Intentant així compaginar de forma adecuada la seva protecció juntament, amb l'ús d'esplai que en fan els veïns del municipi o els turistes a les èpoques estivals. És fàcil encontrar-te a gent practicant esport o caminant.  


Al paratge podrem encontrar, tant espècies vegetals característiques de boscos de ribera, com carrisals i vegetació aquàtica, molt abundant a la primavera.

 Molt important són les epècies aquàtiques que podem trobar surant sobretot a la primavera, com ara, la llentilla d'aigua, el volantí o els llimacs.

Observarem també plantes semi-aquàtiques, que viuen en les zones enfangades, és el cas del senill, la boga, el jonc d'estany, el gran lliri groc o ja en terrenys més secs però sempre a la vora del riu, el
trèvol, el canyís i els canyars.

Però potser el que més cridarà l'atenció dels visitants, és l'omeda.  Arbres caucifolis, que ens protegiran del sol al estiu i ens deixaran una meravellosa estampa de colors, a la tardor. Requereixen un cert grau d'humitat i clima temperat. Els encontrarem entremesclats amb llidoners, més reistents al calor que els anteriors, l'àlber blanc, i altres exòtics com la falsa acàcia i el xop.


L'ombra que ens donen aquestos arbres, fan molt agradable el passeig o la pràctica d'esports al aire lliure. És un espai molt freqüentat per els veïns de Borriana, ja que permet en uns breus minuts, passar d'estar al centre del poble, a encontrar-te al mig d'un bosc de ribera, prou ben conservat. Un espai que crida a la calma i al relax.
                                                                                



 En quant a la fauna, trobarem tortugues d'aigua europees, tortugues d'aigua ibèriques així com americanes. (Existeix un programa ambiental per a la eleminació d'aquesta última, considerada invasora). També trobarem granotes, carpes, gambúsies, ratolins, culebres...
Però sobretot, cal destacar l'avifauna aquàtica d' aquest paratge, el lloc perfecte per a descansar o nidificar.




Algunes de les aus aquàticques que habiten en el Clot o que el fan servir com a zona de pas i descans en les seues migracions, son:
  • la polla d'aigua, d'un color negre pissarra amb dos àmplies línies blanques baix la cola. I bec de color roig. Les marismes i llacs són els hàbitats escollits per aquesta espècie per repodruir-se.
  • Escabussonet (zampollin común), au de tamany reduït i plomatge oscur. Típica de zones de costa, marjals o aigües interiors.
  • el correlimos comú, migratòries de llarga distància.
  • el avetorrillo comú.
  • la garsa bueyera, esvelta de color blanc adornada de plomes dorades o ataronjades. Poden ser tant sedentàries com migratòries.
  • fotja comú.
  • Ànec crioll, blanc amm un bec i taca als ulls, de color roig.
  • ánades reials, fàcils de reconeixer pel color verd del seu cap, i un anell blanc al coll.


Tot el recorregut, està dotat de panells informatius i explicatius, del paratge, de la seva fauna, flora i d'alguns elements culturals que ens podrem encontrar com ara l'ermita que dona nóm al lloc, o una torre de vigilància contra la pirateria del s. XVI , La Torre del Mar, situada a la marge dreta de la desembocadura d'aquest últim i peculiar tram del riu Ana, al Mediterrani. 




















Disfruteu del passeig!

Ens veiem entre senders!

dimecres, 4 de desembre del 2013

VIA VERDA DEL MAR: BENICASSIM - ORPESA

VIA VERDA :  BENICASSIM-ORPESA

Sovint, escoltem parlar de les Vies Verdes. I cada cop, més. Com si s'hagueren posat de "moda". Però tothom sap el que són? Fa referència a una senda replena de vegetació? o...a una ruta ecològica?o és que acàs està pintada de verd? :-)
Ni molt menys!

VALORS MEDIOAMBIENTALS 
Encara que és cert, que la gran majoria estan envoltes de paisatges  idíl·lics, les Vies Verdes del nostre territori són les antigues víes dels ferrocarrils, que van caure fa molts anys en desús, han estat abandonades durant molts anys, o ni tan sols es va concloure la seva construcció.

Els canvis de la societat, la redistribució de la població, el difícil accés d'alguns trams, i la demanda actual d'un transport ràpid i modern (i en la major part dels casos, dotat d'infraestructures poc respetuoses amb el medi ambient) han estat les causes de l'oblit d'aquestes vies.


Les anomenades "Vies Verdes" estan ahí, desde fa molts més anys dels que hi pensem. El que passa  és que la marca Via Verda, no va ser registrada per la Fundació Ferrocarrils Espanyols, fins 1994.
El seu ús està legalment llimitat, per itineraris que transcórreguen per anitgues infraestructures ferroviaries.

 

A principis dels anys noranta, en Espanya, existíen més de 7500 km de vies ferroviaries sense cap tipus d' utilitat. Condemnades a caure en l'oblit. Un patrimoni històric, en molts casos, a punt de desapareixer.
Aquesta iniciativa turística, ha posat en primera plana les antigues vies de tren, convertint-les en senders locals o comarcals. Ha conseguit potenciar l'oci i el deport al aire lliure, de la mobilitat no motoritzada. I el que és més important, ha tornat a situar en els mapes, el nóm de molts pobles i els seus voltants, que de la mateixa manera que les seves andanes, van desapareixer l'última vegada que l'operari ferroviari va dir allò de "passatgers al tren"!.



FITXA TÈCNICA

Distància: 13 Km (a/t)
Desnivell acumulat: 40 m
Durada aproximada: 3h en parades.
Tipus: Lineal.
Dificultat : Fàcil. Familiar.
Punt de partida: Benicassim o Orpesa.
Figura de protecció: Via Verda.





ITINERARI

Podrem començar aquesta ruta tant desde Orpesa, com desde Benicassim
En el nostre cas, la começarem a Benicassim.  El punt d'accés a l' itinerari està junt a la platja del Voramar, passant per baix del pont (direcció al Palassiet) , a l'esquerra, hi ha una esplanda on podreu deixar el cotxe. A pocs metres, podrem veure el senyal que ens indica que hem de començar a caminar !! 
El recorregut de la via és de 6'5 Km (13Km a/t). Nosaltres però hem volgut allargar-lo un poc més (16'35Km), i hem partit desde El Torreón, uns kilómetres abans.
 





"La Via Verde del Mar"  com oficialment s'anomena, transcorre al llarc de la costa, permetent-nos tindre vistes privilegiades (que per llàstima no sòls tindrem els que volem disfrutar de l'oci al aire lliure. L'expansió de la bombolla urbanística també va arribar fins ací, mai deixen escapar aquestos caramelets...).
Al llarg del recorregut que és lineal i sense pèrdua, podrém observar 2 torres de vigía, un poblat Íber i passar a través d'un tunel, al que recomanem creuar amb una llanterna.
Però sense dubte, el que més impressiona del recorregut és el paisatge. Els petits acantilats, les platges abruptes i quasi salvatges, i les pinades arran de mar.
En el recorregut travessarem una zona de platges i caletes, molt popular entre els veïns, anomenada La Renegà, freqüentada per banyistes amb ganes de practicar l'snorkel.




La ruta no te pèrdua i està perfectament senyalitzada. Us recomanem que a la tornada, en compte de creuar el tunel, agafeu la senda que transcorre  bordejant-lo per l'esquerra, vora mar. Així podreu disfrutar de noves vistes, i de la part més verge de la via. Respirar l'aire humit de la mar, i olorar la sal i el romaní.




Disfruteu de la via! 
Ens veiem Entre Senders!




dimecres, 27 de novembre del 2013

FAGEDA DEL RETAULE

RUTA A LA FAGEDA DEL RETAULE 

EL FAIG PARE I EL PI GROS

Inauguraré aquest bloc, en una de les rutes més espectaculars que tenim prop de Castelló: La Fageda del Retaule. Indret idíl·lic per els paisatges que atravessarem, que compta amb la fageda més meridional de tota Europa. I on els penyasegats, els barrancs i congostos, els boscos de pins i l'aigua, seràn els nostres companys de viatge. Sense dubte, un lloc perfecte per a perdre's.
Fageda del Retaule


FITXA TÈCNICA

Distància: 24km (a/t)
Desnivell acumulat: 1080m
Durada aproximada: 6'30h en parades.
Dificultat : Moderada. Aficionats.
Punt de partida: Àrea recreativa de la Fou. Embassament d'Ulldecona.
Protecció: Parc Natural dels Ports i Reserva Natural Parcial de la Fageda dels Ports (2001). Arbres monumentals.






VALORS  MEDIOAMBIENTALS

Per situar-nos en aquesta ruta, els diré que ens encontrem en el llimit de tres Comunitats Autónomes, el País Valencià, Catalunya i Aragò. On convergeixen els espais naturals protegits del Parc Natural dels Ports (Tarragona), Parc Natural de la Tinença de Benifassà (Castelló) i la no menys important paisatgísticament, comarca de la Matarranya (Teruel).

La gran diversitat de hàbitats que podrem encontrar en aquesta ruta, són una pinzellada, que ens demostraran el gran valor ecològic de la zona. 
Podrem disfrutar de la vegetació de ribera, hàbitats d'aigua dolça, boscos de pi negre, de pi carrasc (per sota dels 800m), robledals, carrascals (dels més importants del País Valencià, tant en estructura com en extenció), formacións calcaries, coves, roquedals i barrancs amb vegetació endèmica,  manantials, rius....i per supost, fagedes.

Cal destacar, sense oblidar-nos de la resta de indrets, un  dels espais d'obligada visita i que és l'objectiu d'aquesta ruta, la Fageda del Retaule, que compta amb un dels arbres monumentals més singulars d'aquesta zona, El Faig Pare. De formes capritxoses, inspira llegendes i màgia. Amb múltiples ramificacions, i amb les arrels al descobert, fa una mesura d'uns 25 metres d'alçaria i es creu que aplega als 250 anys de longevitat, próxim al llimit d'aquesta espècie. 
Un dels altres arbres singulars és el Pí Gros. De merescuda visita i  un dels més grans del territori Espanyol. Fa uns 4'5 metres d'amplaria, amb un diàmetre mitjà de 2 metres, i 33 metres d'alçaria. S'estima que presenta una longevitat de més de 700 anys. Sense dubte, no us deixaran indiferents.








Faig Pare
i
Pi Gros









ITINERARI

El punt de referència de la ruta, pot ser l'embassament d'Ulldecona, situat entre els municipis de la Senia i La Pobla de Benifaçà, i que perfilarà  aigües a baix, el cabal del  Riu Senia. Curs hidrològic que separa les provincies de Tarragona i Castelló.
Venint de la Senia, creuarem el pont de l'embassament, i girarem a la dreta, endintsant-nos per la pista forestal, fins aplegar a la Font del Fou a uns 8 Km, on els més atrevits podràn deixar el cotxe, per començar la nostra ruta. Si vosaltres també ho preferiu, recordeu , circuleu amb moderació i cura. Degut als badens, clots i socabons, no tots els automòbils podràn recorrer la pista sencera. Nosaltres ens hem aturat abans. Teniem ganes de gastar les botes!

Uns 400 metres abans de l'àrea recreativa de la Font del Fou , podrem vore una caseta dels forestals. En aquest punt baixarem per la pista que hi ha darrere de la cadena que impedix el pas de vehicles, i ens dirigirém cap al barranc, seguint  la llera seca del riu.
Seguirem per aquesta senda principal, on podrem disfrutar de la gran bellesa dels paisatges que ens envolten. Són nombroses i a cadascú més original, les formes calcàries que hi vorem.

 



Al llarc d'aquest recorregut no pararem de guanyar altura, poc a poc, fins aplegar a La Font del Teix, on podrém observar segons l'època de l'any, en més o menys quantitat, com brota l'aigua sota una  pared de pedra gegant. Segons la nostra apreciació i per la presència d'alguns macroinvertebrats aquàtics, indicadors de la qualitat de les aigües, podem dir que es tracta d'un lloc molt net, i sense cap tipus de contaminació.

Un poc més adalt, tenim dos opcions, o continuar per la pista principal, més llarga però amb un desnivell més progresiu, o agafar una drecera per una senda pronunciada, bordejant el Racó de l'Avellanar. Nosaltres vam triar aquesta opció per anar, i a la tornada vam obtar per la pista principal.


L'ascens és dur, el desnivell en aquest tram és pronunciat, però les vistes que tenim , be mereixen la pena. Ens trobarem un petit tram, on haurem d'arrapar-nos per les roques i la pared, res complicat, que ens donarà accés a la Cova dels Forats i el Collet de l'Herba Sana. I des d'on sen's alça majestuós davant nostre, el Morral del Catinell (1235m).







Poc a poc, seguint la senda, la vegetació es fa cada volta més espesa i humida. Passant de boscos de pins i carrasques amb matorral típic mediterrani , a les primeres fagedes, i falgueres...i de nou!  ens trobarem amb la pista que haviem deixat anteriorment, just en el punt on hi ha un reixat per a prohibir el pas del vehicles.

Estem a les portes de la fageda, i comencem a endinçar-nos en l'ombrejat bosc, però no sense abans refrescar-nos en la Font del Retaule. Lloc perfecte per agafar forces, repostar aigua i refrescar-nos.La major part de la ruta és asolejada.
Recordeu aquest lloc! perque hi tornarem! prop d'aquesta font i per la mateixa senda, es troba el Pi Gros!
Una vegada hem descansat, seguim per la pista cap al bosc, La Fageda del Retaule. Aquesta volta l'ascens es fa més agradable gràcies a l'ambient humit i refrescant que ens proporcionen les fagedes. Arbres de fulla caducifòlia, robustos i de gran talla, que poden aplegar fins els 30 o 40 metres. Les branques laterals es disposen lateralment,  per captar la major llum posible, motiu que fa que aquestos boscos tinguen un aspecte tant sombrejat, no permetent que creicxa en el sotobosc, quasi cap tipus de vegetació. I creant un microclima únic, i poc comú en aquestes latituds.
No vos deixarà indiferents.
Continuem caminant, i en breu ens encontrarem en el majestuós i més il·lustre habitant d'aquest paratge. El Faig Pare. Monumental i de gran bellesa, igual que el indret que l'ha vist naixer i creixer. És en aquestos llocs, on ens oblidem del cansamnet que portem damunt, i on tots els esforços que hem fet, es veuen àmpliament recompensats.

                                                                 





Només cal disfrutar de la bellesa que tenim davant. Respirar i desconectar.










Després de despedir-nos d'un dels llocs més màgics que tenim prop de casa, ens posem en marxa per a buscar el següent arbre monumental de la ruta. El Pi Gros. Tornem per la pista fins encontar-nos de nou amb la Font del Retaule. Agafem la senda i a pocs metres encontrarem una fita de pedres a l'esquerra que ens indica que hem de seguir pujant cap a dalt. La senda fins al Pi, es curta però molt empinada. L'esforç, una volta més, mereixerà la pena! Gairebé sense adonar-nos alçarem els ulls, i ahí està, el gegant de tots els pins. En més de 700 anys de vida....cuanta gent habrà vist passar...et fa sentir petit e insignificant. Però agraït d'haver-te permés coneixer-lo.




Si l'observem per la part de darrere, us fixareu que té una serie de claus de ferro al llarc d'un gran tram del tronc, subjectant-lo, per evitar que es trenque.
L'esquerda, es una ferida, conceqüència d'un raig.






Tornem a baixar per la mateixa senda escarpada, fins aplegar al punt on trobarem la fita. Podem anar cap a la dreta i tornar a passar per davant de la Font del Retaule, i descendir per la pista. Però aquesta volta, hem decidit anar a la dreta i inspeccionar on es dirigeix aquest camí. Finalment arribarem a la mateixa pista forestal que haviem seguit abans. Al punt on es troba la porta de reixa. Podreu elegir desfer el camí, o fer-lo tot per pista forestal.

Ara es hora de tornar a casa i reviure tot el que hem vist avuí. Que és molt.  Ens queden uns 12 km per davant, i un paisatge canviant segons l'altitud a la que ens trobem.



Espere que disfruteu tant com nosaltres!!! 
Ens veiem entre senders!!!