ELS ORGUES DE BENITANDÚS- SERRA D' ESPADÀ

BENITANDÚS - ELS ORGUES

Ens encontrem en el Parc Natural de la Serra d'Espadà., segón parc en extenció del País Valencià, declarat el 29 setembre 1998.

Inclou, 19 municipis.

La ruta d'avuí es troba en terme de Benitandús, petit poble de 16 habitants, que  pertany a Alcudia de Veo. Un pont de pedra que creua el riu, ens donarà pas a la plaça del poble. Menuda i presidida per una església.

Podeu deixar el cotxe, sempre intentant no destorbar.

FITXA TÈCNICA

Distància: 6'46km

Desnivell : 555m /\535 m

Durada aproximada: 3'30h
Tipus: Circular

Dificultat : Fàcil.

Punt de partida: Benitandús, Alcudia de Veo, (Castelló).

Figures de protecció: Parc Natural Serra d'Espadà.



VALORS MEDIAMBIENTALS

Parc Natural singular perqué és l'únic que està cobert de sureres. Arbre de fulla perenne, que viu d'entre 150 i 250 anys, pot fer uns 15 metres d'açada, d'un gran valor, i amb la explèndida capacitat de rebrotar després d'un incendi, gràcies a la seva particular escorça.
La Serra d'Espadà, es troba delimitat per les valls del riu Millars i el Palància. Gràcies al seu relleu i orientació els vents són canalitzats, i afavoreixen la penetració de corrents d'aire humit provinent de la mar, generant un ambient, més fresc que als voltants. La boira és un fenomen habitual.

Geològicament podrem trobar tant sóls calcàris com de gres roig, el que també contribuirà a la diversitat botànica del parc.

L'activitat per exel·lència de la Serra d'Espadà és la recolecció i manipulació del suro i posterior transformació en taps.

UN POC MÉS SOBRE EL SURO...

És una activitat socio-econòmica centrada en l'aprofitament tradicional dels recursos naturals. 

La surera, és l'únic arbre capaç de regenerar la seua escorça. S'extrau de forma artesanal, durant l'estiu que és quan genera una savia que facilita la separació entre el tronc i l'escorça. Als pocs dies de l'extracció de l'escorça comença a regenerar-se.

El primer suro anomenat "bornizo" és el que s'obté en la primera recolecció que es fa quan l'arbre té entre 30 i 50 anys. A partir d'aquest moment es pot recolectar cada 9- 14 anys. Les sureres, poden viure fins uns 250 anys.

El procés de l'activitat una volta extret el suro, consisteix bàsicament en bollir-lo en aigua, i posteriorment, es procedeix al seu magatzematge en pileres al aire lliure durant un període de 2 anys. Una volta transcorregut aquest temps es torna a bollir i en 2 semanes es talla en tires i es troceja. Després ja estaran llestos per elaborar els taps. 

ITINENERARI 

Començarem la ruta creuant el pont de Benitandús, i sortint a la carretera, (cv-223) ens dirigirem cap a l'esquerra, direcció Veo. La senda, en el seu primer tram, no està excessivament senyalitzada. Podeu guiar-vos amb aquest mapa, just quan la carretera fa una corba, trobareu una senda, abandoneu la carretera i endinseu-vos deixant unes masies a l'esquerra.  

Mapa Benitandús- Orgues- Benitandús

El primer tram és molt fàcil, plà i transcorre per una senda prou ampla. Però pronte us trobareu en una bassa d'aigua, que rodareu i una volta arribeu a ella, el camí comença a pujar en zig-zag fins quasi la part més alta de la ruta.

És aquest tram el que no està gaire senyalitzat, però és prou fàcil intuir el camí.

En aquesta part de la ruta, els pins i les sureres s'entremesclen. La pendent és notable, i en algunes parts, heu d'anar amb compte de no relliscar.

Principi de la ruta.

Bassa d'aigua

Senyals que marquen el camí.

Soca d'un enrevessat Pinus pinaster.

Poc a poc anireu guanyant altura, i les vistes son inmillorables.

Tram d'ascens.

 

 

Hi ha alguns punts, on si no disposeu de mapa, és un poc fàcil no tindre clar quin camí hem de seguir. Anoteu aquestes premises, heu d'arribar al punt més alt d'aquesta vessant i  una volta ho feu, després sempre encaminar-vos cap a la dreta, cap als Orgues, per a donar-los la volta per darrere.

Perdudes i entremesclades en la vegetació, podreu trobar restes de trinxeres de la guerra civil conservades quasi intactes.... que inevitablement ens recordaran un capítol amarg de la nostra història....

A la part alta de la vessant, i una volta us aneu encaminant cap a la dreta, per arribar als Orgues , podreu disfrutar de l'ombra que dona el bosc de pinastre, característic per les seves pinyes cóniques i allargades, i les seves fulles rígides, grosses i foça llargues.

Gràcies a la situació geogràfica d'aquestes muntanyes de Benitandús, ofereixen molt bones vistes de part de la comarca de la Plana Baixa, i la plana Alta, la Serra d' Irta, el Desert de les Palmes, i el Penyagolosa.

Desde el punt més alt dels Orgues, podeu veure en dies clars, fins i tot la mar.

Els Orgues de Benitandús fan una alçada en el seu punt més alt, de 724 m. Són un espectacular masis rogenc, de formes capritxoses erosionades per l'aigua.

Uns metres abans d'arribar al cim, trobareu senyalitzat a mà dreta el camí per a descendir cap a Benitandús.

Una volta al cim, podeu també agafar altres senders, que us portaran al poble de Sueras, o a les restes del Castell de Mauz (582m). Fortalesa musulmana construída al S. XII, que si teniu un poc de temps, val la pena visitar.

Però no penseu que ja ho heu vist tot!! Si agafeu el camí de baixada, els Orgues, us deixaran una de les estampes més boniques de tota la ruta d'avuí. No apte per a gent amb vertígen, i per a la resta, sempre amb molta cura, sobretot si camineu amb xiquets.

A la part de baix, podreu veure, Benitandús.

Lloc perfecte per relaxar-se i contemplar.

Una volta de baixada, el sender està perfectament senyalitzat per marques de color. Estareu pràcticament tot el temps, envoltats de sureres, que segons l'època de l'any en que ho visiteu, podreu trobar-les amb fruits, gles, ( setembre-gener). O preparades per a la recolecció de la seva escorça grossa i rugosa, a l'estiu.

 

  

Poc a poc anem perdent altura, i aviat veurem l'embassament de Benitandús, uns anys més ple que altres, segons com hagin anat les pluges de l'hivern.

La senda, sortirà a la carretera a l'altura d'un antic molí que aquesta volta, per desgràcia, la falta d'aigua ens permet veure sense dificultat dins del pantà.

Agafarem la carretera cap a la dreta, tenint cura dels cotxes, i aviat voreu de nou el poble, aquesta volta per el costat contrari d'on l'havieu deixat al começar l'excursió.

Ja estem en Benitandús. Moment perfècte per fer-li una ullada, passejar per els seus escassos carrers, paral·lels al riu, menuts i poc poblats...contemplar algunes de les cases  derruïdes per el pas dels anys i el despoblament...i d'altres, que comencen a donar-li de nou vida...carrers que al 1900 l'habitaven 83 persones...i al 2006, tan sols 16 habitants.

Entre senders.

A la memòria del meu avi, que va néixer a Benitandús, i recórrer totes aquestes muntanyes.

PENYAL D' IFAC

EL PENYÓ 

Ens situem a la comarca de la Marina Alta, a la localitat de Calp.

El Penyal d'Ifac és una de les fites característiques del País Valencià i en especial de la provincia d'Alacant. 

Roca gegant de pedra blanca, rodejada de mar excepte per un estret istme, pel qual està unit a terra.

Imponent els seus 332 metres, amb parets de vertígen que freqüentment són escalades per atrevits deportistes, que sens dubte disfrutaràn de les millors vistes que pot oferir.

Nosaltres però pujarem al cim, per un dels únics 2 itineraris que té aquest reduït Parc. L'altre és tracta d'un passeig  ecològic que li dona mitja volta per darrere, a peu plà.

 

FITXA TÈCNICA

 Distància: 2'5 Km

Desnivell : 332m/\

Durada aproximada: 1'5 -2h 
Tipus: Lineal

Dificultat : Baixa fins al túnel, i després mitja.

Punt de partida: Calp (Alacant)

Figures de protecció: Parc Natural.

  VALORS MEDIAMBIENTALS 

Va ser declarat Parc Natural, l'any 1987. Compta amb molt poques hectàrees protegides. Constituint un dels Parcs més menuts que tenim.

Té una gran bellesa i singularitat. 

Potser aquest és el motiu de que es van valer, per a la indiscriminada construcció urbanística que l'envolta.

Tota una llàstima  que al llarg de molts anys es pensara, que la massificació i explotació econòmica,  era l'única forma de disfrutar dels espais naturals més bonics.

Com podeu veure en aquesta fotografía, el representant per excel·lència de la fauna d'aquest penyó, és el gavinot argentat. Au nidificant al Parc que comparteix territori amb la corba marina,el xoriguer,  el falcó peregrí i amb altres espècies estacionals o de pas.

Pel que fa a la resta de  vertebrats, els principals que hi trobarem  són els escorpins, les aranyes, alguns dragons , sargantanes... tots ells ocults baix la protecció de la vegetació rupícola. Adaptada a les condicions metereològiques, als vents marins, parets i penya-segats amb fort desnivell, poca retenció d'aigua i a l'erosió.


Impotants són també les troballes arquelògiques que s'han fet a la vessant del Penyal i que ens constaten de l'ocupació d'aquest desde l'edat del bronze.


ITINERARI

Començarem la ruta desde Calp.
Una volta entreu en la ciutat, és fàcil anar seguint-li la pista, ja que és visible desde molt lluny. Passareu per el costat de les salines de Calp (antiga llacuna) i tot recte està el Parc.
El Centre d'Interpretació està situat al començament de  la ruta, a la cara Nord del Penyal. Només obri pels matins. Just en aquest punt creuarem un accés que contabilitza el nombre de visitants, i segons el qual, la conselleria asegura que és el Parc més visitat del País Valencià....(però la veritat és que a la resta de Parcs, mai he vist que conten res...així que és un poc difícil de fer comparatives).                                                                       

El primer ascens, és el més fàcil. Es tracta d'una senda amb barana de fusta, que puja fent zig-zag, rodejada de vegetació típica de sòls poc profunds i secs.

Al llarg del camí trobareu diversos miradors on podreu apreciar part de la geografia i costa alacantina.

.

Podreu apreciar les capritxoses formes d'alguns pins, modelats per els vents marins.
Si continuem pujant arribarem fins al túnel que creua la muntanya fins la part del penyó que no podem vore desde terra.
Aquest túnel va ser construït el 1918, i és tremendament relliscós. La pedra està molt polida. Així que us recomanem, no us deixeu anar de la corda que està enganxada a les parets.
Una volta al altre costat, les vistes son inmillorables. La inmensitat de la mar, us permetrà veure en dies clars, l'illa d' Eivissa. I per un moment pedreu de vista, el sempre present urbanisme.

                                                                                      
A partir d'aquest punt, la ruta es complica. Recomanem als que no porten bon  calçat o tinguen por a les altures, que no continuen. I a la resta, que ho fagen amb molta cura.
El camí està ben definit i senyalitzat. El desnivell en alguns trams, és prou marcat, i comptarem amb algunes cordes que ens facilitaran l'ascens.

Una volta travessem diversos trams estrets i complicats, amb molt de pedregal, arribarem a una bifurcació, on podreu decidir anar fins al mirador de "Carabineros" o pujar al punt més alt del Penyal d'Ifac, 332m.
Si teniu temps, us recomanem fer les dos coses.

 Els dos punts, tant el cim com el mirador, us oferira unes meravelloses vistes. Si la imaginació us deixa podreu imaginar la bellesa d'aquesta costa molt abans que l'home destrossés part d'ella, construint.

I si teniu la sort, de pujar en dies clars, us brindarà la possibilitat de contemplar bona part de la nostra geografia.

 RECOMANACIÓNS: (semblen lògiques, però va be recordar-les).

1. No visitar-lo en època de pluges, degut a la seva pendent i denivell. Pot ser perillós. El mateix passa els dies de forts vents.
2. Al estiu, eviteu les hores centrals del dia, hi ha molt poca ombra. Si ho fem sempre amb barrets i cremes solars.
3. Si teniu vertígen, no us recomane la ruta.
4. A la primavera! època de nidificació, els gavinots poden presentar-se exaltats i agressius, perquè consideren el turista un perill per a les seues cries. Després de tot, aquestos habitants, van arribar abans que nosaltres!
5. Si aneu quan la calor apreta, porteu banyador, refrescar-vos quan baixeu serà tot un regal.

   

Disfruteu de la ruta al Penyal !! Ens veiem entre senders!

FAGEDA DEL RETAULE

RUTA A LA FAGEDA DEL RETAULE 

EL FAIG PARE I EL PI GROS

Inauguraré aquest bloc, en una de les rutes més espectaculars que tenim prop de Castelló: La Fageda del Retaule. Indret idíl·lic per els paisatges que atravessarem, que compta amb la fageda més meridional de tota Europa. I on els penyasegats, els barrancs i congostos, els boscos de pins i l'aigua, seràn els nostres companys de viatge. Sense dubte, un lloc perfecte per a perdre's.

Fageda del Retaule

FITXA TÈCNICA

Distància: 24km (a/t)

Desnivell acumulat: 1080m

Durada aproximada: 6'30h en parades.

Dificultat : Moderada. Aficionats.

Punt de partida: Àrea recreativa de la Fou. Embassament d'Ulldecona.

Protecció: Parc Natural dels Ports i Reserva Natural Parcial de la Fageda dels Ports (2001). Arbres monumentals.

VALORS  MEDIOAMBIENTALS

Per situar-nos en aquesta ruta, els diré que ens encontrem en el llimit de tres Comunitats Autónomes, el País Valencià, Catalunya i Aragò. On convergeixen els espais naturals protegits del Parc Natural dels Ports (Tarragona), Parc Natural de la Tinença de Benifassà (Castelló) i la no menys important paisatgísticament, comarca de la Matarranya (Teruel).

La gran diversitat de hàbitats que podrem encontrar en aquesta ruta, són una pinzellada, que ens demostraran el gran valor ecològic de la zona. 

Podrem disfrutar de la vegetació de ribera, hàbitats d'aigua dolça, boscos de pi negre, de pi carrasc (per sota dels 800m), robledals, carrascals (dels més importants del País Valencià, tant en estructura com en extenció), formacións calcaries, coves, roquedals i barrancs amb vegetació endèmica,  manantials, rius....i per supost, fagedes.

Cal destacar, sense oblidar-nos de la resta de indrets, un  dels espais d'obligada visita i que és l'objectiu d'aquesta ruta, la Fageda del Retaule, que compta amb un dels arbres monumentals més singulars d'aquesta zona, El Faig Pare. De formes capritxoses, inspira llegendes i màgia. Amb múltiples ramificacions, i amb les arrels al descobert, fa una mesura d'uns 25 metres d'alçaria i es creu que aplega als 250 anys de longevitat, próxim al llimit d'aquesta espècie. 

Un dels altres arbres singulars és el Pí Gros. De merescuda visita i  un dels més grans del territori Espanyol. Fa uns 4'5 metres d'amplaria, amb un diàmetre mitjà de 2 metres, i 33 metres d'alçaria. S'estima que presenta una longevitat de més de 700 anys. Sense dubte, no us deixaran indiferents.

Faig Pare

i

Pi Gros

ITINERARI

El punt de referència de la ruta, pot ser l'embassament d'Ulldecona, situat entre els municipis de la Senia i La Pobla de Benifaçà, i que perfilarà  aigües a baix, el cabal del  Riu Senia. Curs hidrològic que separa les provincies de Tarragona i Castelló.
Venint de la Senia, creuarem el pont de l'embassament, i girarem a la dreta, endintsant-nos per la pista forestal, fins aplegar a la Font del Fou a uns 8 Km, on els més atrevits podràn deixar el cotxe, per començar la nostra ruta. Si vosaltres també ho preferiu, recordeu , circuleu amb moderació i cura. Degut als badens, clots i socabons, no tots els automòbils podràn recorrer la pista sencera. Nosaltres ens hem aturat abans. Teniem ganes de gastar les botes!

Uns 400 metres abans de l'àrea recreativa de la Font del Fou , podrem vore una caseta dels forestals. En aquest punt baixarem per la pista que hi ha darrere de la cadena que impedix el pas de vehicles, i ens dirigirém cap al barranc, seguint  la llera seca del riu.
Seguirem per aquesta senda principal, on podrem disfrutar de la gran bellesa dels paisatges que ens envolten. Són nombroses i a cadascú més original, les formes calcàries que hi vorem.

 

Al llarc d'aquest recorregut no pararem de guanyar altura, poc a poc, fins aplegar a La Font del Teix, on podrém observar segons l'època de l'any, en més o menys quantitat, com brota l'aigua sota una  pared de pedra gegant. Segons la nostra apreciació i per la presència d'alguns macroinvertebrats aquàtics, indicadors de la qualitat de les aigües, podem dir que es tracta d'un lloc molt net, i sense cap tipus de contaminació.

Un poc més adalt, tenim dos opcions, o continuar per la pista principal, més llarga però amb un desnivell més progresiu, o agafar una drecera per una senda pronunciada, bordejant el Racó de l'Avellanar. Nosaltres vam triar aquesta opció per anar, i a la tornada vam obtar per la pista principal.

L'ascens és dur, el desnivell en aquest tram és pronunciat, però les vistes que tenim , be mereixen la pena. Ens trobarem un petit tram, on haurem d'arrapar-nos per les roques i la pared, res complicat, que ens donarà accés a la Cova dels Forats i el Collet de l'Herba Sana. I des d'on sen's alça majestuós davant nostre, el Morral del Catinell (1235m).

Poc a poc, seguint la senda, la vegetació es fa cada volta més espesa i humida. Passant de boscos de pins i carrasques amb matorral típic mediterrani , a les primeres fagedes, i falgueres...i de nou!  ens trobarem amb la pista que haviem deixat anteriorment, just en el punt on hi ha un reixat per a prohibir el pas del vehicles.

Estem a les portes de la fageda, i comencem a endinçar-nos en l'ombrejat bosc, però no sense abans refrescar-nos en la Font del Retaule. Lloc perfecte per agafar forces, repostar aigua i refrescar-nos.La major part de la ruta és asolejada.
Recordeu aquest lloc! perque hi tornarem! prop d'aquesta font i per la mateixa senda, es troba el Pi Gros!
Una vegada hem descansat, seguim per la pista cap al bosc, La Fageda del Retaule. Aquesta volta l'ascens es fa més agradable gràcies a l'ambient humit i refrescant que ens proporcionen les fagedes. Arbres de fulla caducifòlia, robustos i de gran talla, que poden aplegar fins els 30 o 40 metres. Les branques laterals es disposen lateralment,  per captar la major llum posible, motiu que fa que aquestos boscos tinguen un aspecte tant sombrejat, no permetent que creicxa en el sotobosc, quasi cap tipus de vegetació. I creant un microclima únic, i poc comú en aquestes latituds.
No vos deixarà indiferents.
Continuem caminant, i en breu ens encontrarem en el majestuós i més il·lustre habitant d'aquest paratge. El Faig Pare. Monumental i de gran bellesa, igual que el indret que l'ha vist naixer i creixer. És en aquestos llocs, on ens oblidem del cansamnet que portem damunt, i on tots els esforços que hem fet, es veuen àmpliament recompensats.

                                                                 





Només cal disfrutar de la bellesa que tenim davant. Respirar i desconectar.










Després de despedir-nos d'un dels llocs més màgics que tenim prop de casa, ens posem en marxa per a buscar el següent arbre monumental de la ruta. El Pi Gros. Tornem per la pista fins encontar-nos de nou amb la Font del Retaule. Agafem la senda i a pocs metres encontrarem una fita de pedres a l'esquerra que ens indica que hem de seguir pujant cap a dalt. La senda fins al Pi, es curta però molt empinada. L'esforç, una volta més, mereixerà la pena! Gairebé sense adonar-nos alçarem els ulls, i ahí està, el gegant de tots els pins. En més de 700 anys de vida....cuanta gent habrà vist passar...et fa sentir petit e insignificant. Però agraït d'haver-te permés coneixer-lo.

Si l'observem per la part de darrere, us fixareu que té una serie de claus de ferro al llarc d'un gran tram del tronc, subjectant-lo, per evitar que es trenque.
L'esquerda, es una ferida, conceqüència d'un raig.






Tornem a baixar per la mateixa senda escarpada, fins aplegar al punt on trobarem la fita. Podem anar cap a la dreta i tornar a passar per davant de la Font del Retaule, i descendir per la pista. Però aquesta volta, hem decidit anar a la dreta i inspeccionar on es dirigeix aquest camí. Finalment arribarem a la mateixa pista forestal que haviem seguit abans. Al punt on es troba la porta de reixa. Podreu elegir desfer el camí, o fer-lo tot per pista forestal.

Ara es hora de tornar a casa i reviure tot el que hem vist avuí. Que és molt.  Ens queden uns 12 km per davant, i un paisatge canviant segons l'altitud a la que ens trobem.

Espere que disfruteu tant com nosaltres!!! 

Ens veiem entre senders!!!