VALL DE BENASQUE: AIGUALLUT- COLL DEL TORO

LA BESURTA- FORAU DE L'AIGUALLUT- IBÓN DEL TORO

                                                   

Ens trobem en la Vall de Benasque. En Huesca, just a la part del Pirineu on s'encontren els cims d'altures més imponents. A la comarca de la Ribagorza (amb dialecte propi)  i al Parc Naural de Posets-Maladeta, declarat al 1994, i que engloba dos dels massissos més elevats del Pirineu.

La ruta que describim es troba al Nord-Est de la vall.

FITXA TÈCNICA

Distància: 9'5 km

Desnivell acumulat : 390/\ 390

Durada aproximada: 3-4 hores.
Tipus: lineal.

Dificultat : Mitja

Punt de partida: La Besurta, Hospital de Benasque.

Figures de protecció: LIC, ZEPA.Parc Natural.

(La gràfica està treta dels tríptic de www.montañasegura.com ja que l'altitud i lo agrest de la zona va fer que perguerem la cobertura del gps en diverses ocasions. El esquema forma part de la documentació que et donen a la caseta del punt d'informació del Parc ).

VALORS MEDIAMBIENTALS 

Són de gran rellevància les diverses formacions d'origen glacial com ara, els  fenòmens kàrtics (com l'avenc del Forau de l'Aiguallut) ,els  peculiars valls en forma de U, els ibons o les morrenes. 

Més d'un terç de la superfície del Parc, es troben en cotes superiors als 1700 metres, i com a imprescindible destacar la presència del majestuós Pic Aneto, de 3404 metres d'altitud, seguit del Pic que dona nom al Parc, el Posets amb 1375 metres.

Els desnivells i la heterogeneïtat topogràfica i litològica, fan sens dubte que es veja afavorida la biodiversitat d'aquest Parc. Desde pedregals,  pastures alpines, zones de tundra, avetals,  boscos de pi silvestre i rouredals entremesclats amb el boix....que fan del Pirineu un lloc perfecte per a moltes espècies de fauna.  Com ara  les marmotes i algun àguila, que si vam tindre la sort d'albirar al llarg del recorregut.

MÉS SOBRE ELS IBONS:  Ibons és el nom en el que es coneix als llacs d'alta muntanya, i amb origen glacial, en la Comunitat Autónoma  d'Aragó. Generalment estan situats a cotes superiors als 2000 metres, i en ocasions, donen lloc al naixement d'alguns dels rius del Pirineus. Són formacions de l'era glacial, fa uns 30000 anys, que han tingut lloc per processos d'excavació del propi glacera, i que posteriorment han quedat plens de l'aigua dolça del desgel de la neu.  La major part de l'any es troben gelats o amb una lleugera capa de gel, i les temperatures ronden els 4 graus. 

Quan aquestos ibons es colmaten  secant-se i omplint-se de sediments sòlids i restes vegetals, sorgeixen les torberes plenes de molses i sòls enfangats de colors foscos. 

ITINERARI

A l'estiu, la carretera que arriba fins al Hospital de Benasque està tancada al públic per evitar aglomeracions.
És aixi doncs,que a l'estiu  l'accés és realitza amb servici d'autobús fins a la Besurta.

Partim des de el Plan de la Besurta, i ens dirigim com indiquen els senyals per la mateixa senda que fa cap al Refugi de la Renclusa, trajecte que es desvia cap a la dreta, al poc de començar a caminar.
En aquest punt de partida ens trobem aproximadament a uns 1900 metres d'altitud, la qual cosa fa que la ruta presente poca dificultat, doncs el desnivell que ens queda és moderat. És ideal per a començar a coneixer la vall de Benasque, alhora que disfrutar d'unes vistes molt privilegiades.

La senda està perfectament senyalitzada i delimitada. Passareu per diverses zones on entre el pedregal podreu tindre l'oportunitat de veure el seu habitant més característic, les marmotes. Encara que són molt esmunyedisses i probablement només us deixaran sentir-les.

Nosaltres vam tindre la sort d'acostar-nos molt a prop i contemplar-les.

Després d'un tram amb un poc de desnivell deixarem el Plan de la Besurta darrere i molt a prop, apreciarem ja des de lluny  la cascada de l'Aiguallut amb l'estampa del Pic Aneto al fons i el seu glacial, brillant per els rajos del sol.

El Forau de l'Aiguallut és un avenc per on desapareixen i es filtra sota les muntanyes les aigües del riu Ésera, procedents dels glaceres , i després de discórrer per un canal  subterrani al voltant de 4 quilòmetres, tornen a brollar a la superfície en el veí Vall d'Aran alimentant el riu Garona, ja la província de Lleida.
És curiós i interessant veure com tanta quantitat d'aigua desapareix de sobte.

Cascada de l'Aiguallut.

Forau de l'Aiguallut.

Una volta passada la cascada, arribareu al Plan de l' Aiguallut, lloc perfecte per fer una parada i contemplar el meravellós paisatge que ens rodeja. 

El terreny és humit i esponjós, ple de forats degut a tanta quantitat d'aigua i que a voltes ens fa la semblança d'un formatge gruyer.

Tot ell, es troba travessat per el riu Ésera, procedent de les aigües del desgel dels glaceres del Maladeta i del Aneto.

Continuem recte, i creuem per complet el Plan de l'Aiguallut, trobant-nos amb el senyal que ens indica la direcció a seguir per continuar la nostra ruta fins al Coll del Toro.

De nou, ascendim. I aquesta volta ens deixa una nova perspectiva del Plan del Aiguallut immillorable. 

Seguint les indicacions  farem cap a l'últim tram d'aquesta jornada, on ens queda pujar fins el coll del Toro. 

Com el seu nom be diu, situat entre dos massissos que presideixent en el seu interior el Ibón amb mateix nom. 

A uns 2240 metres d'altitud trobem la nostra recompensa, el Ibón del Toro, d'un blau intens i aigües gelades. La seva situació geogràfica dona lloc a que en aquesta zona baixen un poc les temperatures i els vents ens recorden que encara que siga estiu, estem als pirineus.

Com podeu apreciar a les imatges és complicat creuar a l'altre costat del Ibón, però si ho feu amb cura, podreu apreciar les valls de l'altra banda que pertanyen ja a Catalunya, així com una nova perspectiva del nostre destí, i que ens avisa que la pluja està prop de fer acte de presència.

Així que després de dinar, procedim a desfer el camí que havíem recorregut al matí, satisfets de les panoràmiques que ens ha deixat aquesta part del Parc Natural del Posets-Maladeta.

Esperem disfruteu de l'excurció ! 

Ens veiem Entre Senders!

FUENTE DÉ

FUENTE DÉ- TELEFÈRIC

Ens situem a la comarca del Liébana, Cantabria. A les portes del massís central del Parc Nacional Picos de Europa. Concretament, a Fuente Dé, estació del municipi de Camaleño, que compta amb el telefèric que rep el mateix nom, i que en poc menys de quatre minuts, ens pujarà de cota 1090m a 1847m.

Aquest telefèric que salva un desnivell de 750m va ser construit a la dècada dels 60 i començà a funcional, al 1966.

Una volta us deixe al mirador de "El cable", tota una inmensitat de paisatges, s'obriran davant vostre!

 
FITXA TÈCNICA

Distància: 15'5 km.

Desnivell : 1200m acumulat \ (baixada)

Durada aproximada: 5h
Tipus: semi-circular.

Dificultat : mitja

Punt de partida: Telefèric de Fuente Dé.Cantbria

Figures de protecció: Parc Nacional Picos de Europa.














VALORS MEDIAMBIENTALS

Massís central de Picos de Europa, un dels tres que formen el Parc Nacional, sense dubtar, el més abrupte i vertical de tots, i el que compta amb els pics més alts. 38 superen els 2500 metres d'altura.

La gran característica d'aquesta excurció,és que us permetrà aprecir, tres zones ben diferenciades segons l'altitud a la que us encontreu:

1. Paisatge d'alta muntanya, als voltants del telefèric.
2. Extenses praderes, per la zona d'Áliva. Transició entre l'alta muntanya i la zona baixa.
3. Boscos de fagedes  i a la part baixa del bosc, rouredal.


Segons aquestes zones ben definides, també podem encontrar diferents espècies de fauna.
El isard, és el rei a les zones de muntanya. Acompanyats de voltors i àguiles, que nosaltres vam tindre la sort de veure.
En els boscos de fagedes i rouredes, habiten el teixó, el cabirol, el cérvol o el porc senglar, de entre altres.

ITINERARI

L'única dificultat de la ruta, radica en que el 90% d'ella, són trams de baixada, i hem de tindre cura dels genolls, i descansar o fer parades sovint per no arrepentir-se la següent jornada. Però tota la senda, és ampla, llisa i sense més complicacións. Apta per tot el món.

L'itinerari comença en el parking del telefèric, on deixareu el cotxe i  pujarem a una de les cabines que ens traslladaran de plé al Parc Nacional. 

Si arribeu a primera hora del matí, és molt fàcil trobar-se el final del telefèric tapat per la boira o un mar de núvols. Descubrir tot el món que hi ha dalt, encara us sorprendrà més!

 

Desde la estació superior, agafeu la pista que s'endinsa cap al massís, direcció el serral de Horcadina de Covarrobres, 1925m. Agulles rocoses per la base de la cual passareu.

La pista , us deixará contemplar nombrosos cims, imponents per la seva altura i presència.Travessareu un enorme pedregal que es desparrama per la falda oriental de penya Olvidada.

De sobte, el paisatge passarà de ser gris i imponent, a verd i immens. Agafeu el ramal de la pista que es dirigeix descendint cap a la Font de Resalau i el  Chalet Real travessant les suaus praderies de Áliva.

Un poc més avant, i alhora que aneu descendint , podreu contemplar tota la bellesa del massís central de Picos de Europa, Pico de Peña Vieja (2613m) , Pico Cortés (2371m), Picos de Santa Ana (2573m), collado de Horcados Rojos (2344m)....

Una volta passat el Chalet Real, pronte arribareu al refugi de Áliva (1666m i a 1hora del Cable). Edifici convertit en hotel, i punt de partida de molts muntanyensc que es preparen per a fer rutes de gran recorregut. Desde ací surt una senda cap a Sotres, anomenada ruta de la Reconquista, nosaltres però continuarem en descens cap als Ports de Áliva.

És en aquest port de Áliva on naix el riu Nevandi, al llarc de 7 km transcorre paral·lel a la pista que uneix Áliva amb Espinama. Seguiu direcció sur per aquesta pista, fins arribar al peculiar enclavament, anomenat Portillas del Boquejón. Portell de roques davant del cual apareix un pas canadiense per a la ramadería. És la porta d'eixida del Parc.

Un poc abans de las Portillas del Boquejón, surt una senda cap a l'esquerra que es dirigeix cap a la Peña Oviedo (1h30min).

A partir d'ací, començarem el descens cap a  Espinama, entre grans roques a l'esquerra i paderes a la dreta, amb el Pic Valdecoro presidint les altures per el oest.

Passarem per una zona de praderes i pronte arribareu als hivernals de Igüedri, un grup de cabanyes bucòlic i pintoresc, que en aquesta ocasió hem pogut veure en part de la ganadería. Després ens endinsarem poc a poc en el fresc bosc de freixes, robles i  avellaners de entre altres espècies. En aquest tram la pista descendeix amb pendent forta, i serpentejant al voltant del barranc del riu Nevandi.

Finalment, arribareu al municipi de Espinama, on encontrarem el senyal de la ruta que hem fet, i que els més atrevits faran en sentit contrari.
Desde ací, surtim a la carretera, i procedim a fer l'ultim tram de 4 quilòmetres cap al parking de Fuente Dé.

INFORMACIÓ:

• Telèfon: 942736610
• Tèl. Infocantur: 902210112
• E-mail: fuentede@cantur.com
• Tarifes: Adult (i/v): 16eur, Infantil (i/v): 6 eur. 

 Disfruteu de la ruta!

Ens veiem Entre Senders!

PENYAL D' IFAC

EL PENYÓ 

Ens situem a la comarca de la Marina Alta, a la localitat de Calp.

El Penyal d'Ifac és una de les fites característiques del País Valencià i en especial de la provincia d'Alacant. 

Roca gegant de pedra blanca, rodejada de mar excepte per un estret istme, pel qual està unit a terra.

Imponent els seus 332 metres, amb parets de vertígen que freqüentment són escalades per atrevits deportistes, que sens dubte disfrutaràn de les millors vistes que pot oferir.

Nosaltres però pujarem al cim, per un dels únics 2 itineraris que té aquest reduït Parc. L'altre és tracta d'un passeig  ecològic que li dona mitja volta per darrere, a peu plà.

 

FITXA TÈCNICA

 Distància: 2'5 Km

Desnivell : 332m/\

Durada aproximada: 1'5 -2h 
Tipus: Lineal

Dificultat : Baixa fins al túnel, i després mitja.

Punt de partida: Calp (Alacant)

Figures de protecció: Parc Natural.

  VALORS MEDIAMBIENTALS 

Va ser declarat Parc Natural, l'any 1987. Compta amb molt poques hectàrees protegides. Constituint un dels Parcs més menuts que tenim.

Té una gran bellesa i singularitat. 

Potser aquest és el motiu de que es van valer, per a la indiscriminada construcció urbanística que l'envolta.

Tota una llàstima  que al llarg de molts anys es pensara, que la massificació i explotació econòmica,  era l'única forma de disfrutar dels espais naturals més bonics.

Com podeu veure en aquesta fotografía, el representant per excel·lència de la fauna d'aquest penyó, és el gavinot argentat. Au nidificant al Parc que comparteix territori amb la corba marina,el xoriguer,  el falcó peregrí i amb altres espècies estacionals o de pas.

Pel que fa a la resta de  vertebrats, els principals que hi trobarem  són els escorpins, les aranyes, alguns dragons , sargantanes... tots ells ocults baix la protecció de la vegetació rupícola. Adaptada a les condicions metereològiques, als vents marins, parets i penya-segats amb fort desnivell, poca retenció d'aigua i a l'erosió.


Impotants són també les troballes arquelògiques que s'han fet a la vessant del Penyal i que ens constaten de l'ocupació d'aquest desde l'edat del bronze.


ITINERARI

Començarem la ruta desde Calp.
Una volta entreu en la ciutat, és fàcil anar seguint-li la pista, ja que és visible desde molt lluny. Passareu per el costat de les salines de Calp (antiga llacuna) i tot recte està el Parc.
El Centre d'Interpretació està situat al començament de  la ruta, a la cara Nord del Penyal. Només obri pels matins. Just en aquest punt creuarem un accés que contabilitza el nombre de visitants, i segons el qual, la conselleria asegura que és el Parc més visitat del País Valencià....(però la veritat és que a la resta de Parcs, mai he vist que conten res...així que és un poc difícil de fer comparatives).                                                                       

El primer ascens, és el més fàcil. Es tracta d'una senda amb barana de fusta, que puja fent zig-zag, rodejada de vegetació típica de sòls poc profunds i secs.

Al llarg del camí trobareu diversos miradors on podreu apreciar part de la geografia i costa alacantina.

.

Podreu apreciar les capritxoses formes d'alguns pins, modelats per els vents marins.
Si continuem pujant arribarem fins al túnel que creua la muntanya fins la part del penyó que no podem vore desde terra.
Aquest túnel va ser construït el 1918, i és tremendament relliscós. La pedra està molt polida. Així que us recomanem, no us deixeu anar de la corda que està enganxada a les parets.
Una volta al altre costat, les vistes son inmillorables. La inmensitat de la mar, us permetrà veure en dies clars, l'illa d' Eivissa. I per un moment pedreu de vista, el sempre present urbanisme.

                                                                                      
A partir d'aquest punt, la ruta es complica. Recomanem als que no porten bon  calçat o tinguen por a les altures, que no continuen. I a la resta, que ho fagen amb molta cura.
El camí està ben definit i senyalitzat. El desnivell en alguns trams, és prou marcat, i comptarem amb algunes cordes que ens facilitaran l'ascens.

Una volta travessem diversos trams estrets i complicats, amb molt de pedregal, arribarem a una bifurcació, on podreu decidir anar fins al mirador de "Carabineros" o pujar al punt més alt del Penyal d'Ifac, 332m.
Si teniu temps, us recomanem fer les dos coses.

 Els dos punts, tant el cim com el mirador, us oferira unes meravelloses vistes. Si la imaginació us deixa podreu imaginar la bellesa d'aquesta costa molt abans que l'home destrossés part d'ella, construint.

I si teniu la sort, de pujar en dies clars, us brindarà la possibilitat de contemplar bona part de la nostra geografia.

 RECOMANACIÓNS: (semblen lògiques, però va be recordar-les).

1. No visitar-lo en època de pluges, degut a la seva pendent i denivell. Pot ser perillós. El mateix passa els dies de forts vents.
2. Al estiu, eviteu les hores centrals del dia, hi ha molt poca ombra. Si ho fem sempre amb barrets i cremes solars.
3. Si teniu vertígen, no us recomane la ruta.
4. A la primavera! època de nidificació, els gavinots poden presentar-se exaltats i agressius, perquè consideren el turista un perill per a les seues cries. Després de tot, aquestos habitants, van arribar abans que nosaltres!
5. Si aneu quan la calor apreta, porteu banyador, refrescar-vos quan baixeu serà tot un regal.

   

Disfruteu de la ruta al Penyal !! Ens veiem entre senders!