FUENTE DÉ

FUENTE DÉ- TELEFÈRIC

Ens situem a la comarca del Liébana, Cantabria. A les portes del massís central del Parc Nacional Picos de Europa. Concretament, a Fuente Dé, estació del municipi de Camaleño, que compta amb el telefèric que rep el mateix nom, i que en poc menys de quatre minuts, ens pujarà de cota 1090m a 1847m.

Aquest telefèric que salva un desnivell de 750m va ser construit a la dècada dels 60 i començà a funcional, al 1966.

Una volta us deixe al mirador de "El cable", tota una inmensitat de paisatges, s'obriran davant vostre!

 
FITXA TÈCNICA

Distància: 15'5 km.

Desnivell : 1200m acumulat \ (baixada)

Durada aproximada: 5h
Tipus: semi-circular.

Dificultat : mitja

Punt de partida: Telefèric de Fuente Dé.Cantbria

Figures de protecció: Parc Nacional Picos de Europa.














VALORS MEDIAMBIENTALS

Massís central de Picos de Europa, un dels tres que formen el Parc Nacional, sense dubtar, el més abrupte i vertical de tots, i el que compta amb els pics més alts. 38 superen els 2500 metres d'altura.

La gran característica d'aquesta excurció,és que us permetrà aprecir, tres zones ben diferenciades segons l'altitud a la que us encontreu:

1. Paisatge d'alta muntanya, als voltants del telefèric.
2. Extenses praderes, per la zona d'Áliva. Transició entre l'alta muntanya i la zona baixa.
3. Boscos de fagedes  i a la part baixa del bosc, rouredal.


Segons aquestes zones ben definides, també podem encontrar diferents espècies de fauna.
El isard, és el rei a les zones de muntanya. Acompanyats de voltors i àguiles, que nosaltres vam tindre la sort de veure.
En els boscos de fagedes i rouredes, habiten el teixó, el cabirol, el cérvol o el porc senglar, de entre altres.

ITINERARI

L'única dificultat de la ruta, radica en que el 90% d'ella, són trams de baixada, i hem de tindre cura dels genolls, i descansar o fer parades sovint per no arrepentir-se la següent jornada. Però tota la senda, és ampla, llisa i sense més complicacións. Apta per tot el món.

L'itinerari comença en el parking del telefèric, on deixareu el cotxe i  pujarem a una de les cabines que ens traslladaran de plé al Parc Nacional. 

Si arribeu a primera hora del matí, és molt fàcil trobar-se el final del telefèric tapat per la boira o un mar de núvols. Descubrir tot el món que hi ha dalt, encara us sorprendrà més!

 

Desde la estació superior, agafeu la pista que s'endinsa cap al massís, direcció el serral de Horcadina de Covarrobres, 1925m. Agulles rocoses per la base de la cual passareu.

La pista , us deixará contemplar nombrosos cims, imponents per la seva altura i presència.Travessareu un enorme pedregal que es desparrama per la falda oriental de penya Olvidada.

De sobte, el paisatge passarà de ser gris i imponent, a verd i immens. Agafeu el ramal de la pista que es dirigeix descendint cap a la Font de Resalau i el  Chalet Real travessant les suaus praderies de Áliva.

Un poc més avant, i alhora que aneu descendint , podreu contemplar tota la bellesa del massís central de Picos de Europa, Pico de Peña Vieja (2613m) , Pico Cortés (2371m), Picos de Santa Ana (2573m), collado de Horcados Rojos (2344m)....

Una volta passat el Chalet Real, pronte arribareu al refugi de Áliva (1666m i a 1hora del Cable). Edifici convertit en hotel, i punt de partida de molts muntanyensc que es preparen per a fer rutes de gran recorregut. Desde ací surt una senda cap a Sotres, anomenada ruta de la Reconquista, nosaltres però continuarem en descens cap als Ports de Áliva.

És en aquest port de Áliva on naix el riu Nevandi, al llarc de 7 km transcorre paral·lel a la pista que uneix Áliva amb Espinama. Seguiu direcció sur per aquesta pista, fins arribar al peculiar enclavament, anomenat Portillas del Boquejón. Portell de roques davant del cual apareix un pas canadiense per a la ramadería. És la porta d'eixida del Parc.

Un poc abans de las Portillas del Boquejón, surt una senda cap a l'esquerra que es dirigeix cap a la Peña Oviedo (1h30min).

A partir d'ací, començarem el descens cap a  Espinama, entre grans roques a l'esquerra i paderes a la dreta, amb el Pic Valdecoro presidint les altures per el oest.

Passarem per una zona de praderes i pronte arribareu als hivernals de Igüedri, un grup de cabanyes bucòlic i pintoresc, que en aquesta ocasió hem pogut veure en part de la ganadería. Després ens endinsarem poc a poc en el fresc bosc de freixes, robles i  avellaners de entre altres espècies. En aquest tram la pista descendeix amb pendent forta, i serpentejant al voltant del barranc del riu Nevandi.

Finalment, arribareu al municipi de Espinama, on encontrarem el senyal de la ruta que hem fet, i que els més atrevits faran en sentit contrari.
Desde ací, surtim a la carretera, i procedim a fer l'ultim tram de 4 quilòmetres cap al parking de Fuente Dé.

INFORMACIÓ:

• Telèfon: 942736610
• Tèl. Infocantur: 902210112
• E-mail: fuentede@cantur.com
• Tarifes: Adult (i/v): 16eur, Infantil (i/v): 6 eur. 

 Disfruteu de la ruta!

Ens veiem Entre Senders!

RUTA DEL CARES

DE CAÍN A PONCEBOS !" LA GARGANTA DIVINA"

Ens situem en el Parc Nacional de Picos de Europa, figura de protecció que va rebre l'any 1995.
La ruta del Cares, és una de les caminates més populars dins d'aquest Parc, i que no podeu deixar passar, si teniu previst visitar-lo.

Aquest sender transcorre entre Caín, en la provincia de León, i Poncebos, ja en la comunitat Càntabra. En l'antiguetat aquesta ruta, era l'única vía de comunicació entre les dues poblacións.

Es tracta d'un camí excavat en plena roca, a mitja altura, entre els anys 1945 i 1950, per al manteniment d'un canal d'aigua construït a principis de segle, i que era font d'alimentació d'una central minihidràulica situada a Camarmeña-Poncebos. Tota una gesta de titans, mescla d'èpica i tragèdia, en la que van participar més de 2000 homens a contra rellotge.




Antany només transitat per pastors, i que avuí en dia, s'ha convertit en un dels senders més visitats per els excursionistes.
 

Canalització d'aigua.

VALOR MEDIAMBIENTALS

El riu Cares encarregat d'esculpir durant milions d'anys la vall a la que li ha donat nom, separa el massís del Cornión (L'occidental o de les Santes) ,del massís de los Urrieles, que poseeix les cotes més altes del Parc Nacional. 14 dels seus cims, superen els 2600m d'altitud, estan al capdavant La Torre de Cerredo (2650m). Però sens dubte, el "Pico Urriellu" o "Naranjo de Bulnes" pren especial importància i rellevància per ser considerat històricament molt important en el alpinisme Espanyol.

El Parc es caracteritza per ser el massís calcari més important de l'Europa Atlàntica. Compta amb boscos ben desenvolupats, pasturatges, quatre cursos de rius que esculpiren congostos profunds i perfectament definits, cims, barrancs, formacions calcàries, avencs de gran profunditat...i habitants, pobladors sense els quals aquestes terres  no serien el que són...i que conviuen amb aquesta narutalesa, respectant-la e intengrant algunes activitats ganaderes amb total normalitat amb l'entorn. Com sempre havien fet.

Entre els seus singles habita l'isard,  cabirols, llops....entre les aus destaques el Gall salvatge (urogallo), els voltors i les Aguiles reials. Existeixen també diversos programes de recuperació i conservació de l'espècie amenaçada Trencalòs (Quebrantahuesos).
Els boscos són de característiques Atlàntiques......Però sobretot el que destaca d'aquest meravellós indret, és l'història que l'embolta...i que està escrit en cada pedra, en cada poble, en cada casa, i en les cares dels seus habitants, que sempre seran els millors guies d'excursions. I ens ajudaran a entendre cada racó d'aquest paisatge.

 FITXA TÈCNICA

Distància: 11 km (anar)

Desnivell : 300m.

Durada aproximada: 3'30h (anar)
Tipus: Lineal.

Dificultat : Baixa

Punt de partida: Caín (León) o Poncebos (Cantabria).

Figures de protecció: Parc Nacional Picos de Europa.






ITINERARI 

Aquesta és una ruta amb una dificultat molt moderada i apta per a quasi tot tipus de senderista. El desnivell és pràcticament zero durant tota la senda, llevat dels últims 2'5 km, on hi trobarem en sentit Cares-Poncebos un desnivell d'uns 300m de baixada, i per tant a la volta una costera pronunciada. Així doncs, l'única dificultat són els kilòmetres, 22'5 en total. És per aquest motiu, que molts visitants opten per planificar-se la visita i dividir-se en dos grups. Cadascun começar a fer la ruta en un sentit, així quan es creuen a mitan camí, s'intercanvíen les claus dels cotxes, i només han de fer la ruta en un sentit. 
Hem de saber però, que per carretera, aquests dos municipis disten més de 100 km! 

 

Si no teniu la posibilitat de fer el intercanvi de claus, i no voleu fer la ruta sencera,  una recomanació, que per supost pot ser rebatuda, serà començar-la desde la part Lleonesa, Caín. Evitareu começar per la part més dura de la ruta (en Poncebos). El barranc és més estret i tancat,  la ruta transcorre paral·lela al riu, que brolla amb força en tot el seu recorregut, i a més passarem per diversos tùnels, que faran el sender realment espectacular.

En Caín, hi han diversos restaurants,bars i pensions, que per el preu d'una consumició vos deixaran aparcar el cotxe al seu parking.També podreu deixar-lo fora si aneu en èpoques de poca afluència de turistes.

Només pensar que els homens van excavar aquest túnel, dia i nit, sense descans fins aconseguir completar tot el recorregut per a que el canal d'aigua, arribara a la central minihidràulica de Poncebos, posa el pèls de punta.

Vos recomanem fer la ruta entre maig-octubre, deixant de banda el mes d'agost, ja que les aglomeracions en les que us trobareu són nombroses, i a més de que el camí es estret, la ruta pert part del seu encant.

El camí és fàcil i agradable. Les coves i túnels ens proporcionaran ombra i frescoreta, molt agradable en dies assolellats com el que nosaltres vam tindre al mes de setembre. Porteu aigua suficient per a tot el recorregut! estem al costat del riu, però l'anireu deixant molt a baix del congost, i no tindreu oportunitat de baixar per agafar-ne.

Una de les fites més característiques de la ruta del Cares, són els  ponts del Rebeco i de Bolín.

No us extranye encontrar isards per tot el recorregut, fàcilment visibles, i  poc espantadissos a la presència dels turistes, ja que estan molt acostumbrats al pas de la gent per aquest territori, que una volta els va pertanyer casi en exclusiva.

Una de les fotos de la senda, la trobem en aquest punt, on creuarem un pont, que no sols separa un barranc, sinó la província de León i la comunitat d'Asturies! Separació per a aquestos habitants, només referent als llibres i mapes, ja que han estat  sempre units per aquestos impressionants paisatges i tota la història que els rodeja.

RECOMANACIÓNS ABANS DE LA VISITA:

Aglomeracións: No ens equivoquem quan els hem dit, que és una de les rutes més populars i conegudes del Parc Nacional. Fàcil per el seu desnivell, i en vistes realment espectaculars. Tot junt, dona lloc a la seua inevitable massificació en períodes estiuencs. 

Recorregut: Heu d'estar ben segurs, dels kilómetres que sou capaç de fer. I si no podeu recorrer 23 Km, no intentar arribar de Caín a Poncebos, o al revés. Recordeu que per carretera, el cotxe el teniu a més de 100 km de distància.

Desidratacions: No és posible agafar aigua en tot el camí, i la ruta es de 11 quilòmetres, a més si la feu en estiu, l'ombra escaseja.

Vertígen: La ruta està excavada a la pedra, a voltes a una altura considerable del fons de la vall....i en canal de pas, és estret...si a aquest factor li sumem que estiga transitat, pot dificultar el pas...i afavorir la sensació de vertigen.

De volta a Caín, després d'haver passat tot el dia caminant, de desconexió total disfrutant d'aquestes terres, res millor que refrescar-nos en les aigües del riu que ha donat nom a aquest congost i a la ruta, que sens dubte és i seguirà sent un referent en el senderisme del Picos de Europa.

Disfruteu !!! 

Ens veiem Entre Senders!!