PENYAL D' IFAC

EL PENYÓ 

Ens situem a la comarca de la Marina Alta, a la localitat de Calp.

El Penyal d'Ifac és una de les fites característiques del País Valencià i en especial de la provincia d'Alacant. 

Roca gegant de pedra blanca, rodejada de mar excepte per un estret istme, pel qual està unit a terra.

Imponent els seus 332 metres, amb parets de vertígen que freqüentment són escalades per atrevits deportistes, que sens dubte disfrutaràn de les millors vistes que pot oferir.

Nosaltres però pujarem al cim, per un dels únics 2 itineraris que té aquest reduït Parc. L'altre és tracta d'un passeig  ecològic que li dona mitja volta per darrere, a peu plà.

 

FITXA TÈCNICA

 Distància: 2'5 Km

Desnivell : 332m/\

Durada aproximada: 1'5 -2h 
Tipus: Lineal

Dificultat : Baixa fins al túnel, i després mitja.

Punt de partida: Calp (Alacant)

Figures de protecció: Parc Natural.

  VALORS MEDIAMBIENTALS 

Va ser declarat Parc Natural, l'any 1987. Compta amb molt poques hectàrees protegides. Constituint un dels Parcs més menuts que tenim.

Té una gran bellesa i singularitat. 

Potser aquest és el motiu de que es van valer, per a la indiscriminada construcció urbanística que l'envolta.

Tota una llàstima  que al llarg de molts anys es pensara, que la massificació i explotació econòmica,  era l'única forma de disfrutar dels espais naturals més bonics.

Com podeu veure en aquesta fotografía, el representant per excel·lència de la fauna d'aquest penyó, és el gavinot argentat. Au nidificant al Parc que comparteix territori amb la corba marina,el xoriguer,  el falcó peregrí i amb altres espècies estacionals o de pas.

Pel que fa a la resta de  vertebrats, els principals que hi trobarem  són els escorpins, les aranyes, alguns dragons , sargantanes... tots ells ocults baix la protecció de la vegetació rupícola. Adaptada a les condicions metereològiques, als vents marins, parets i penya-segats amb fort desnivell, poca retenció d'aigua i a l'erosió.


Impotants són també les troballes arquelògiques que s'han fet a la vessant del Penyal i que ens constaten de l'ocupació d'aquest desde l'edat del bronze.


ITINERARI

Començarem la ruta desde Calp.
Una volta entreu en la ciutat, és fàcil anar seguint-li la pista, ja que és visible desde molt lluny. Passareu per el costat de les salines de Calp (antiga llacuna) i tot recte està el Parc.
El Centre d'Interpretació està situat al començament de  la ruta, a la cara Nord del Penyal. Només obri pels matins. Just en aquest punt creuarem un accés que contabilitza el nombre de visitants, i segons el qual, la conselleria asegura que és el Parc més visitat del País Valencià....(però la veritat és que a la resta de Parcs, mai he vist que conten res...així que és un poc difícil de fer comparatives).                                                                       

El primer ascens, és el més fàcil. Es tracta d'una senda amb barana de fusta, que puja fent zig-zag, rodejada de vegetació típica de sòls poc profunds i secs.

Al llarg del camí trobareu diversos miradors on podreu apreciar part de la geografia i costa alacantina.

.

Podreu apreciar les capritxoses formes d'alguns pins, modelats per els vents marins.
Si continuem pujant arribarem fins al túnel que creua la muntanya fins la part del penyó que no podem vore desde terra.
Aquest túnel va ser construït el 1918, i és tremendament relliscós. La pedra està molt polida. Així que us recomanem, no us deixeu anar de la corda que està enganxada a les parets.
Una volta al altre costat, les vistes son inmillorables. La inmensitat de la mar, us permetrà veure en dies clars, l'illa d' Eivissa. I per un moment pedreu de vista, el sempre present urbanisme.

                                                                                      
A partir d'aquest punt, la ruta es complica. Recomanem als que no porten bon  calçat o tinguen por a les altures, que no continuen. I a la resta, que ho fagen amb molta cura.
El camí està ben definit i senyalitzat. El desnivell en alguns trams, és prou marcat, i comptarem amb algunes cordes que ens facilitaran l'ascens.

Una volta travessem diversos trams estrets i complicats, amb molt de pedregal, arribarem a una bifurcació, on podreu decidir anar fins al mirador de "Carabineros" o pujar al punt més alt del Penyal d'Ifac, 332m.
Si teniu temps, us recomanem fer les dos coses.

 Els dos punts, tant el cim com el mirador, us oferira unes meravelloses vistes. Si la imaginació us deixa podreu imaginar la bellesa d'aquesta costa molt abans que l'home destrossés part d'ella, construint.

I si teniu la sort, de pujar en dies clars, us brindarà la possibilitat de contemplar bona part de la nostra geografia.

 RECOMANACIÓNS: (semblen lògiques, però va be recordar-les).

1. No visitar-lo en època de pluges, degut a la seva pendent i denivell. Pot ser perillós. El mateix passa els dies de forts vents.
2. Al estiu, eviteu les hores centrals del dia, hi ha molt poca ombra. Si ho fem sempre amb barrets i cremes solars.
3. Si teniu vertígen, no us recomane la ruta.
4. A la primavera! època de nidificació, els gavinots poden presentar-se exaltats i agressius, perquè consideren el turista un perill per a les seues cries. Després de tot, aquestos habitants, van arribar abans que nosaltres!
5. Si aneu quan la calor apreta, porteu banyador, refrescar-vos quan baixeu serà tot un regal.

   

Disfruteu de la ruta al Penyal !! Ens veiem entre senders!

PIC PENYAGOLOSA

AL CIM DEL PAÍS VALENCIÀ! 1814m !

Al llarg de molts anys, als llibre de geografia de les escoles, es va estudiar que el Pic Penyagolosa era el cim més alt del País Valencià.  Finalment, però és descobrí, que hi havia un altre cim que superava en 23 metres, el nostre gegant de pedra; El Alto de Barracas o Cerro Calderón ( al Racó d'Ademús). (1837m).

No obstant aixó, per mi sempre serà el sostre de la meva terra. I no em cansaré mai d'admirar-lo....Veure com brilla la seva pedra blanca i pulida als primers rajos de sol, o com ens informa de si han caigut flocs de neu per l'interior de la provincia.

Majestuós, la seva presència sempre és digna de contemplar.

FITXA TÈCNICA

Distància: 9Km

Desnivell : 550m /550\

Durada aproximada: 3h-4h
Tipus: Lineal

Dificultat : Mitja

Punt de partida: Sant Joan de Penyagolosa (Vistabella del Maestrat).

Figures de protecció: Parc Natural.



VALORS MEDIAMBIENTALS

El Parc Natural del Penyagolosa, es localitza entre els municipis de Vistabella del Maestrazgo, Villahermosa del Rio i Xodos. (Alguns d'aquestos noms ja ens revelen lo bonic d'aquestes terres).

Tots els que el visiteu estareu d'acord en que és un espai natural que mereix la seva protecció, almenys en el context d'on està situat, la seva peculiaritat, que el fa únic, diferent i que ressalte per sobre. No obstant aixó la seva protecció ha sigut ben recent, al 2006....
El Centre d'Interpretació del Parc, situat darrere del Santuari de Sant Joan de Penyagolosa, està obert de dimarts a disabte de 10:00-14:00h, llàstima que els diumenges que és quan més afluència de senderistes o turistes hi ha, romangui tancat...

Com és d'esperar, els canvis d'altura, de tipus de sòls, la influència de clima d'interior i les corrents marines, fant una bona barreja per a que la flora que trobarem al Parc, siga diversa i variada.

Al llarg de part del principi de l'itinerari, podreu trobar panells explicatius sobre els exemplars d'arbres i arbustos que us anireu encontrant. És una bona didàctica d'aprenentatge.

ITINERARI

Si us aneu a quedar a dormir, teniu varies posibilitats.
Una és fer acampada lliure, demanant un permís previ, en la pàgina de la conselleria teniu informació i telèfons (sigueu previsors, de vegades triguen en contestar i sense permís no podeu pernoctar). L'altra opció és quedar-vos en el refugi que hi ha just al costat del santuari.


Per començar la ruta, cal dirigir-se al municipi de Vistabella i d'ahí, al santuari de Sant Joan de Penyagolosa. Una volta arribeu al Ermitori, trobareu dues explanades, una junt al santuari/restaurant i l'altra un minut abans. És en aquesta última on comença la senda. Podeu deixar els cotxes, i en marxa!
Com voreu en aquest mapa de baix, tot l'itinerari d'anada és en ascens, i els últims metres, són els més durs.

Agafeu la pista que surt de l'explanada on heu deixat el cotxe. Voreu un senyal indicant el cim i una escultura al muntanyer valencià.

Seguiu per la pista, fins que en una corba pronunciada de la pista, a la vostra dreta, voreu panells explicatius del Parc Natural, i el començament d'una senda on està indicat el camí cap al cim, passant per el Barranc de la Pegunta.

Anireu remontant el barranc per dins del bosc, és fàcil intuir el camí, a més de pintades indicatives algunes pedres o tronc d'arbres, podreu vore els panells informatius sobre la flora del barranc, que alhora serveixen per anar perfilant el camí.

 

Aquesta part de la ruta, que transcorre per dins de pinades, és ombrejada i fresca. I si pugeu a l' hivern tindreu sort de vore el barranc amb aigua.

Quan us trobeu amb aquesta explanada , on hi han diverses indicacions d'altres rutes, girarem a l'esquerra i continuarem pujant.

La senda continúa fins tornar a sortir a la pista a una cota aproximada de 1500m. Moment per beure aigua, i agafar forces.

Travessem la pista , passem junt a un petit refugi, i comencem l'ascens més dur. 

Les pendents són més pronunciades, i si els dies d'abans ha plogut o nevat, procureu anar amb compte perque alguns trams rellisquen.

 

Si teniu sort de pujar un dia amb poca afluència de gent, podreu disfrutar de la pau que es respira allí dalt.

Tot requereix el seu esforç, però una volta dalt del punt més alt de la provincia, les vistes ....el paisatge...us donarà la vostra recompensa.

 

 

En dies clar podreu apreciar gairebé tota la província, les muntanyes del Ports, la costa de Tarragona...les serranies de Terol....part de la provincia de València...i la inmensitat de la mar.

Disfruteu! 

Ens veiem Entre Senders!